Los Coronas i el millor de la música surf, a Hell Dorado

Des que a l'any 1959 la pel·lícula Gidget, amb Sandra Lee, va posar de moda entre la joventut americana el surf i la saludable i divertida vida que es podia aconseguir a les platges de Califòrnia, on tot era surfejar, ballar i lligar, fins que al 2005 es va projectar la pel·lícula de Stacy Peralta The Lords of the DogTown, ha plogut molt i s'han hagut de cavalcar moltes ones, ratllar molts discos i trencar molts motlles. Ara el món del surf i el del skaterboard van de la mà i no tot és tan cursi com abans, encara que segueix sent igual de happy i increïble de vegades. A la música surf ha passat el mateix, des d'aquells inicis en els quals els joves californians omplien les seves festes amb la música dels discos de rock’n’roll de moda o començaven a utilitzar els singles d'instrumentals balls de Sandy Nelson, The Ventures, Bill Dogget o fins i tot del bluesman Freedie King, han caigut llances de punta. Primer de tot van descobrir el valor de la guitarra elèctrica intentant rememorar les ones místiques de metres i metres cúbics d'aigua cristal·lina en la música de Dick Dale & The Del-Tones, més tard el pop surfer dels mitificados Beach Boys  que a base de plagiar a Chuck Berry i enxampar les influències de The Beatles van crear un imperi d'un munt de sorra. Va haver de passar la dècada dels 70 amb més pena que glòria perquè als 80 es produís un cert revival del surf de la mà del segell especialitzat Surfdog Records, però no va ser fins a 1994 amb la pel·lícula de Tarantino Pulp Fiction que no esclata de nou l'autèntic so surf rock. Des de llavors i sense ser majoritari, el surf no ha decaigut i a més ha influit i ha estat adoptat per nombrosos gèneres que van des del punk rock, a l'indie més insuls i inoperant. Músics amb crestes de colors i roba de marca saltant en skate a les platges de Califòrnia o guitarristes encaputxats en calaveres de plàstic a les sales de Barcelona, tots adoren a déus hawaians, vesteixen camises virolades que fan mal als ulls i beuen batuts alcoholitzats en cocos sintètics de cautxú o plàstic deshidratat. Salvant les distàncies i des de fa més de vint anys, Los Coronas estan reivindicant la millor música surf feta no només al nostre país, sinó al planeta. Per callar als mal pensats, Los Coronas neixen com a banda l'any 91, és a dir, tres anys abans de Pulp Fiction i compten ja amb la friolera de 8 discos de veritable surf rock. Les seves cançons han estat incloses a recopialtoris de mig món, i estan dins del Top Ten de bandes mundials de surf music. [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DeQIKDKU0eM&feature=youtu.be?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen> Han compartit escenari amb la llegenda Dick Dale a la seva gira espanyola; han tocat al South by Southwest Festival de Austin (Texas), dos gires per Austràlia, diverses visites a diferents països europeus i han tocat al festival Vive Latino a Mèxic davant 40.000 persones, entre altres importants esdeveniments. Los Coronas han creat un repertori propi, alternant-ho amb versions molt personals de temes de Dick Dale, Los Brincos, Kraftwerk, Pink Floyd, Del Shannon, Dead Kennedys, Dave Brubeck o Tony Joe White. Es van fusionar amb Arizona Baby per crear l'híbrid Corizonas on es barreja el surf, el western i la música americana de qualitat i ara, després de vint-i-tres anys, estan en el seu millor moment, com ho demostra el seu últim disc Adiós Sancho, on passen pel tamís del rock fronterer i surfer a mítics noms com Triana, Cecilia o els mateixos Rolling Stones. Dissabte que ve 22 de març es presenten a Hell Dorado Kultur Elkartea, l'estupenda sala de concerts de Gazteiz, i per si no fos poc tenir a Los Coronas en concert, el menú que ens presenten es completa amb l'actuació dels finlandesos The Mutants, una gran combinació de música de garage, surf, funk i psicodelia maníaca. Estan considerats com una de les millors formacions de surf/garage/funk de l'Europa freda i les seves gires per Suècia, Rússia, Bèlgica o Estònia els han proporcionat al mateix temps que calor, una reputació de banda incendiària en directe que podrem gaudir per primera vegada al nostre país. [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=06vpc45kpu4&feature=youtu.be?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen> Una combinació explosiva que de ben segur posarà potes enlaire el Hell Dorado. Prepara't a surfejar en onades d'energia. Més informació: On: Hell Dorado Kultur Elkartea. Venda de l'Estel, 6 Pab. 44. Vitòria-Gasteiz (Araba). Dia: Dissabte 22 de març Hora: 22:00 Preu: Socis, 13 €; anticipada, 15 € i taquilla, 18 €. Text de JL Bad