8 bolets per als teus plats de tardor

Els caçadors de bolets es freguen les mans amb l’arribada de les primeres setmanes de fred, humitat i precipitacions. Al novembre ens trobem en plena temporada del producte més màgic de la tardor. Us agrada anar a cercar-ne, o preferiu comprar-los a la botiga del barri? Sigui com sigui la vostra manera d’adquirir-los, us parlem de vuit dels bolets més típics dels nostres boscos: com reconèixer-los, quines propietats tenen i com els podeu fer servir a la cuina? Seguiu llegint!

Pebràs

De carn compacta i dura, de color blanc i amb àmplies làmines, el pebràs és un dels bolets que sorgeix més aviat: si és un any plujós en podem trobar fins i tot a finals d’estiu. És una espècie que es diferència fàcilment d’altres de tòxiques, així que no sol donar problemes pel que fa a la seva identificació. L’únic inconvenient que té és que tendeix a corcar-se. Per això és preferible que colliu o compreu exemplars joves.

Com cuinar-lo? A la graella amb una bona brasa. Els podem acompanyar amb oli d’oliva, all i julivert. També els podem menjar en sopes o en arrossos.

Rovelló

És un dels reis del bosc i, sens dubte, un dels bolets més populars amb les seves característiques identitàries, com la seva particular consistència carnosa i el seu cromatisme vermellós. Són molt nutritius, contenen una gran quantitat de minerals, com potassi o fòsfor, i tenen una baixa densitat calòrica. Alguns estudis assenyalen que si es consumeix habitualment pot ajudar a prevenir malalties metabòliques com la diabetis, i també problemes cardiovasculars.

Com cuinar-lo? Els rovellons són molt versàtils. Es poden cuinar simplement amb alguna espècie o una mica d’all i julivert. També es poden utilitzar en altres creacions més elaborades, com ara sopes, arrossos i carns. Per altra banda, és un bolet magnífic per ser escabetxat.

Fredolic

Com el seu nom indica, al fredolic li encanta el fred. De fet, en comparació amb altres bolets, apareix quan les temperatures són realment baixes o fins i tot quan hi ha gelades. El seu color és grisós, és ben petit i acostuma a créixer en grup. Culinàriament, la seva carn és també molt versàtil. Quan el manipulem hem de parar compte de no malmetre’l, ja que és un bolet molt fràgil.

Com cuinar-lo? Normalment es fa servir per acompanyar sopes i condimentar guisats amb carn. També és un bolet deliciós si el cuinem a la paella amb un sofregit de tomàquet, ceba i all. No és apte per a ser assecat.

Llenega

Amb un tacte gelatinós al paladar, la llenega és un dels bolets de gust més excel·lent. Popularment també s’anomena “mucosa” per les seves propietats viscoses, que li serveixen per impedir la posta d’ous d’insectes. Per aquest motiu, és molt difícil que estiguin corcades. Com en el cas del fredolic, és un dels bolets que mostra tota la seva esplendor a finals de temporada, quan fa més fred.

Com cuinar-lo? És ideal per menjar a la brasa, a la planxa o saltat, però també queda molt bé guisat o estofat. Si voleu sorprendre els convidats, què me’n dieu d’una truita de llenegues?

Cama (pota, o bec) de perdiu

La carn groguenca, el barret de colors vermellosos i el peu tort i llarg són alguns dels trets que defineixen la cama de perdiu, un bolet que en cuinar s’enfosqueix i adquireix una bonica i intensa tonalitat lila.

Com cuinar-lo? La pota de perdiu és un bolet molt adequat per a fer-lo servir en estofats i guisats. Si el mengeu tot sol té un gust una mica insípid, però fàcilment pren el gust dels ingredients i dóna al conjunt un peculiar sabor.

Trompeta de la mort

Aquest bolet, que té un nom un xic sinistre, és molt apreciat culinàriament, però sovint és força desconegut pels mateixos boletaires. Es troba en boscos humits, és de color gris fosc, té una carn rugosa i estèticament presenta una forma original. El seu gust, que s’assembla a la tòfona, és molt saborós. Si voleu menjar-lo fora de temporada, heu de saber que es pot conservar sec (per exemple en pols) perfectament durant tot l’any en un pot hermètic. Si les congeleu després només les haureu d’hidratar amb aigua durant un parell d’hores abans de la preparació culinària.

Com cuinar-lo? A banda de fer-lo servir en risottos, peixos i carns, la trompeta de la mort se sol fer servir com a condiment en creacions gastronòmiques per a paladars d’allò més sibarites. Fins i tot s’empra en creacions dolces, com en el reconegut plat de carabassa amb taronja i trompetes de la mort de la pastissera Gemma Clofent.

Camagroc

Als boscos de pins (especialment els de pi roig) neix el camagroc, un bolet molt preuat des dels anys noranta (abans era pràcticament desconegut) per la seva carn elàstica i el seu aroma suau i agradable. Per a la conservació del bolet, de forma atrompetada, el podem assecar, o bé bullir i congelar.

Com cuinar-lo? Les seves característiques el fan ideal per ser cuinat amb pasta o juntament amb altres barreges de bolets per acompanyar alguna carn. També pot ser un ingredient complementari d’un bon arròs.

Cep (Boletus edulis)

En últim lloc, no ens podríem oblidar del cep (Boletus edulis), el que per a molts especialistes i cuiners és el bolet que té més valor gastronòmic. És per això que és un dels bolets més cercats! El cep té una carn tendra i blanca, llisa en exemplars joves i més aviat esponjosa en d’altres més adults. Una de les seves particularitats és l’olor d’avellana que sovint desprèn.

Com cuinar-lo? És excel·lent en múltiples receptes (fins i tot es pot menjar cru!): rostit, amb amanides, en risottos o en croquetes, entre altres delicioses propostes.