Les carxofes del Prat: tres generacions treballant el camp

Josep Vilà té 76 anys i segueix anant cada dia a treballar. Les seves terres, situades al Parc Agrari del Llobregat, exigeixen atenció constant i en plena temporada de carxofes no hi ha descans dominical. Quedem un matí gèlid davant de la seva casa del Prat de Llobregat i el seguim mentre condueix el seu petit camió fins al cor d'un delta agrari i fèrtil.

Passegem sobre camins argilencs, completament plans, on el color de la planta solament es veu truncat per alguns ocasionals camps amb faves. Cada propietari s'encarrega de mantenir el camí en condicions, així que alguns trams estan una mica en mal estat. Al lluny, veïns i ciclistes del Prat passegen en un entorn privilegiat. L'únic parc agrari pegat a una gran capital d'Europa.

Quanta gent treballa al camp actualment?

Fa anys a la cooperativa vam arribar a ser uns 300 socis, però actualment som uns 30 o 40. Només. El 90% del cultiu actual és de carxofa, perquè de la resta de productes que aquí es conreaven ara arriben tones des de tot el món.

I de la carxofa no?

La carxofa requereix un clima concret que per exemple al Marroc no es dóna. I, a més, no aguanta en càmeres ni es pot recol·lectar i emmagatzemar. De seguida ennegreix, no aguanta. Així que nodrim des de la cooperativa les parades de Barcelona i això ens permet aguantar.

Això és un avantatge també per al consumidor, sempre mengem carxofes més o menys fresques...

Sí, també, clar. Però des del nostre punt de vista l'important és que ens permet aguantar. També conreem faves i algun altre enciam i similar, però és alguna cosa puntual i residual.

Quin és el recorregut vital d'una planta de carxofa?

Plantem a finals de juliol, com a molt a principi d'agost, i recollim a partir de novembre. La majoria de nosaltres comprem els brots a Tudela, encara que es poden esqueixar i produeixen igual de bé, però no sol sortir a compte pel gran treball que dóna i es compren les plantes. Aquestes duren dos anys, dues temporades, després cal replantar.

Per què dos anys?

Abans duraven fins a quatre, però el monocultiu cansa les terres i com que no hi ha rotació, cada dos anys cal replantar. Al segon any la planta ja no està tan vigorosa, és més feble davant les malúries (malalties) i, en definitiva, ja no interessa i cal renovar.

I per què les del Delta són especials i han obtingut una protecció IGP?

(Es deté uns segons, talla una carxofa de la mata i ens l'ensenya amb un somriure) Pel sòl, la composició és particular i els va molt bé. És sorrenc i argilenc, i al final les carxofes són molt dolces i delicades. Hi ha altres carxofes, i segur que estan bones, però les nostres són especials.

Com es recol·lecten?

Al centre de la planta, en un tronc vertical, trobem la mare (mare) que és la carxofa més fina i valorada. Al voltant d'aquest brot central apareixen les fioles (filles), que tenen el tronc una mica inclinat respecte a la carxofa i segueixen sent grans i valorades. Finalment apareix una tercera generació, les refioles (nétes), en brots terciaris que formen un angle encara més pronunciat entre la tija i la carxofa. Són menudes i indiquen el final de la floració inicial. Després, cada planta repeteix aquest cicle en un segon brot.

És dur?

El meu avi era pagès, el meu pare ho va ser i jo encara segueixo sent-ho. Per ser pagès has de tenir salut, diners per invertir i moltes ganes de treballar. No compensa si ho compares amb altres oficis, la veritat.

Com es menja vostè les carxofes?

Doncs mira, ahir les vam sopar cuites i amb un raig d'oli d'oliva. Les pelem bé perquè el plat sigui delicat i dolç, encara que tinc veïns que es mengen les fulles exteriors mullant la part blanca en vinagreta, de manera que s'aprofiten més. Després, també en truita i sobretot en l'arròs queden fenomenal.

Mentre ens allunyem es queda preparant caixes, que ens trobarem el dilluns a primera hora a la nostra parada habitual. I tot això amb 76 anys. Espectacular.