En què consisteix la dieta flexitariana?

Massa sovint, les dietes es basen en el que no es pot menjar. Un s'acaba obsessionant massa amb menjar d'una manera específica que interfereix en les seves vides. Potser per això la dieta flexitariana és una bufada d'aire fresc en el món de les dietes.

La cultura popular i els foodies omplen les xarxes d’hashtags com #eatclean ( “menja net” pel que fa a sostenible, ecològic i saludable). Segons Euromonitor International, la carn s'enfronta a una caiguda de popularitat en alguns països d'Europa amb una reducció del consum del 15% en l'última dècada. Els nous productes vegetarians s'han duplicat en els últims cinc anys, brindant millors alternatives a la carn. Potser només estem tornant a un equilibri, ja que tal i com molts especialistes asseguren, mengem molta més carn de la que necessitem. La gent pren consciència de com el consum de carn afecta el canvi climàtic, la nostra salut i els nostres recursos.

El neologisme flexitarià neix de la unió de les paraules flexible i vegetariana. El terme es va afegir a l'Oxford English Dictionary el 2014, referint-se a un individu que segueix una dieta principalment vegetariana, menjant ocasionalment carn o peix. Aquest corrent flexitarià o semivegetarià va sorgir a mitjans dels anys 90 però no es va confirmar fins a la publicació el 2008 del llibre “The Flexitarian Diet” de Dawn Jackson Blatner que afirma que les persones que segueixen aquesta dieta pesen un 15% menys que els que es nodreixen amb una dieta 100% omnívora. Així mateix, alguns estudis asseguren que els flexitarians tenen una menor taxa de diabetis, càncer i malalties cardíaques i que viuen 3,6 anys més que aquells que segueixen la dieta regular.

Encara que moltes persones aconsegueixen aprimar amb aquesta dieta, no es tracta d'una dieta en si, tal com afirma Blatner. Es tracta d'un estil de vida saludable de gent que vol consumir aliments sans sense privar-se de res. Molts som flexitarians gairebé sense saber-ho. El peix o la carn no són els protagonistes dels àpats diaris en què abunden els llegums, fruites, cereals, ous i verdures.

Dins d'aquesta dieta han sorgit nous corrents com Vegan Before juny (creada per Mark Bittman) que opta per no consumir cap producte d'origen animal fins a les 6 de la tarda. D'aquesta manera qualsevol pot adaptar-se a la vida social. És molt més senzill a l'hora de menjar fora de casa, amb amics o viatjar. Un altre corrent impulsada per l'ex beattle Paul McCartney i la seva filla Stella és el free meat Monday (dilluns sense carn).

Raons per adoptar una dieta flexitariana

Aquesta tendència es deu al fàcil accés al menjar orgànic, ecològic i biològic. Cada dia hi ha més propostes sanes en les cartes dels menús dels restaurants i molts establiments que ofereixen opcions saboroses i variades.

La consciència i l'ètica alimentària també juguen un paper molt important en aquesta moda que no sembla passatgera. Els millennials es mostren molt sensibles al benestar animal o al gran cost que té el consum de carn per al medi ambient des de les emissions de CO2 a la creixent necessitat d‘espai de cultiu de productes alimentaris per a animals (que produeix com a resultat, per exemple, la desforestació de la selva amazònica). Els recursos emprats són desorbitats: es necessiten aproximadament 16 000 l d'aigua per produir un quilo de vedella.

Recentment s'han emès molts documentals que mostren la crueltat animal i els riscos del consum de carn per al medi ambient i la salut. La carn vermella té un alt contingut de greix, sal i productes químics relacionats amb les malalties cardiovasculars i el càncer. A més, l'ús excessiu d'antibiòtics en granges intensives industrials contribueix a una major resistència als antibiòtics en els humans.

Molts opten per una carn de millor qualitat: pollastre de corral, carn de res alimentada amb pastura, peix silvestre. D'altra banda, eviten carns processades com salami, salsitxes, cansalada. L'aspecte econòmic també és molt important. La reducció de la ingesta de carn i peix vol dir que les famílies gasten menys en general en els seus pressupostos d'aliments i carns de qualitat inferior.

Pros i contres de la dieta flexitariana

El principal risc d'una dieta 100% vegetariana és patir algunes mancances com la falta de vitamina B12, calci, zinc, àcids grassos omega 3, vitamina D, o el risc de patir anèmia per falta de ferro. Els complements de vitamines i minerals poden suplir algunes d'aquestes insuficiències, però no sempre es s’absorbeixen adequadament per l'organisme. Els flexitarians reconeixen el fet que la carn és una font important de proteïnes, greixos i micronutrients, però, consideren més saludable trobar la font de ferro en verdures de fulla verd fosc, com l‘espinac, la col, la col arrissada i el bròquil en combinació amb la vitamina C d‘altres fruites i verdures.

Els principals avantatges són que és una dieta flexible, gens estricte, amb infinitat de possibilitats i que s'adapta molt bé al dia a dia. D'altra banda, ajuda a la pèrdua de pes i s'eviten les conseqüències de productes d'origen animal en el nostre cos, com la inflamació o l'alentiment del metabolisme. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut va descobrir que menjar 50 grams de carn processada cada dia pot augmentar el risc de càncer colorectal.

D'altra banda, falten instruccions específiques sobre quina quantitat de carn incloure i com reduir el seu consum poc a poc. La pèrdua de pes és més lenta però més duradora en el temps. És gairebé impossible que un carnívor es deixi seduir per aquesta dieta, llevat que sigui per raons de salut.

No obstant això, ser flexitarià no consisteix només en menjar carn i peix dues vegades a la setmana. Es diu que la proporció de dieta vegetariana és d'un 80% enfront d'un 20% de productes d'origen animal. Els flexitarians prefereixen les carns blanques a les vermelles i fugen d'aliments processats per l'home.

Els 5 elements d'una dieta flexitariana

1. Substituts de la carn: rics en proteïnes com llenties, pèsols, tofu, nous, faves, cigrons, tempeh, quinoa ... Un bon començament és disminuir la ingesta de carn a la meitat, menjar-la poc a poc i en petites porcions.

2. Fruites i verdures riques en antioxidants i nutrients i amb alts nivells de fibra, que ajuden a la sensació de sacietat.

3. Cereals integrals com arròs integral, blat sarraí, mill, sègol o llavors de chia.

4. Productes lactis: contenen vitamina D i calci, proporcionen altes concentracions de potassi, vitamina A, vitamina B12, riboflavina, niacina i fòsfor.

5. Edulcorants naturals, herbes i amaniments per a amanides.

6. L'exercici és fonamental en aquesta dieta, almenys 30 minuts d'exercici moderat 5 dies a la setmana.

7. La ingesta de calories ha d'estar entre 1200 i 1500 al dia.

8. Les receptes han de ser molt variades i flexibles. Avui dia hi ha molts llibres amb infinitat d'elles i llistes de la compra per fer-ho tot molt més fàcil.

Blatner proposa tres nivells de flexitarisme: principiant, avançat i expert. Els principiants comencen amb dos dies sense carn per setmana (o reduint a menys de 700 grams de carn o au per setmana). Es disminueix gradualment la quantitat de carn que ingereix fins a arribar al nivell d'expert: cinc dies sense carn cada setmana, el que significa que està consumint aproximadament 250 grams de carn o pollastre per setmana.

És cert que molts vegetarians critiquen aquesta dieta perquè diuen que no ajuda prou al medi ambient i al benestar animal. Així i tot, sempre és millor fer alguna cosa que res en absolut. Al cap i a la fi, som humans i no és difícil deixar-se temptar per un bon sushi o una deliciosa hamburguesa de tant en tant.

Et consideres un flexitarià? Què penses d'aquesta dieta?