Dàtils d'Elx: un fruit calòric amb excel.lents propietats nutricionals

Viure entre palmeres no és un somni impossible. A Elx seus habitants treballen, estudien, s'enamoren i es diverteixen entre un immens palmerar. En definitiva, viuen envoltats d'un paradís que l'any 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. I és que no és per menys ja que la ciutat alacantina compta amb més de 250.000 exemplars, responsables de produir el prestigiós dàtil.

El fruit de la palmera datilera és dolç, carnós, de forma oblonga i el seu color va de l'ambre al marró fosc. Això sí, és molt calòric, degut al seu alt contingut en sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals. A nivell físic, ajuda en el tractament de la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l'estat de les vies respiratòries i posseeix un efecte laxant. També són molts els que li atribueixen bons efectes sobre l'estrès, els nervis i la capacitat de concentració.

És ara, a partir d'octubre, quan el seu consum viu l'època més daurada, sobretot durant el Nadal. Se'l considera part del grup de fruits secs, com ara les prunes, panses i orellanes, tot i que la diferència amb aquests rau en el fet que el dàtil madura a la pròpia planta.

Tot i que la temporada de recol·lecció del dàtil s'estén generalment d'octubre a gener, per obtenir aquest valuós fruit és necessari realitzar la seva plantació durant la primavera. Entre els mesos de març i abril, els palmerers recullen les eflorescències de les palmeres mascle i pol·linitzen les femelles per assegurar-se una major producció i qualitat.

És en el mes de juny quan es seleccionen les branques dels dàtils i es lliguen perquè en agafar pes no es tronchen. Posteriorment, durant els mesos d'agost i setembre, s'embutxaquen aquestes branques per protegir-les d'ocells i insectes, sent a partir d'octubre quan es recullen els dàtils en funció de la varietat de la palmera i la climatologia d'aquest any.

Segons els productors il·licitans, el dàtil es pot conservar de diferents maneres en funció del tractament que se li doni:

- Dàtil natural o fresc: Es conserva en cambres frigorífiques i es va madurant en funció de les comandes.

- Dàtil adobat: Els palmerers tallen les branques dels dàtils quan aquests comencen a madurar i els introdueixen en un bidó amb vinagre durant uns segons. Posteriorment es treuen i després de 24-48 hores el dàtil madura.

- Dàtil congelat: Els dàtils sense madurar es fiquen en congeladors i un cop congelats es treuen. A les 2 hores ja poden ser consumits. Això sí, els experts diuen que el seu sabor no s'assembla al dels madurats de manera natural.

El seu ús en cuina, rebosteria i pastisseria està cada vegada més estès. De sabor dolç i aire exòtic aporta un toc molt especial als plats, sent utilitzat principalment per a l'elaboració de salses, condiments o farcits de carn.

D'aquesta manera, el dàtil il·licità reivindica un lloc d'honor entre els productes llevantins més consumits com la taronja o l'arròs causa de la seva versatilitat i pel fet d'haver-se convertit en un producte exquisit i gourmet de la gastronomia espanyola. De fet, són molts els xefs de reconegut prestigi que l'utilitzen per donar forma als seus textures o sabors més reconeguts.