"El pàdel és un esport molt social"

El pàdel està demoda, però el que es considerat des de fa 10 anys el millor jugador d'aquest esport. Fernando Belasteguin (Argentina, 1979), va començar a jugar quan tenia només 10 annus. Van instalar davant de casa seva la primera pista de pàdel al seu petit poble, Pehuajó, i com que la oferta lúdica era més aviat escassa - "no teníem ni cinema ni sala de jocs recreatius", recorda- va començar a jugar per diversió. Després es va adonar que se li donava prou bé i amb 13 anys va guanyar el seu primer torneig. Tot i la seva professió, manté que segueix jugant per diversió i, de fet, assenyala que "el furor" que causa avui radica precisament en que "la gent s'ho passa d'allò més be practicant-lo". Després de tot, és un esport que no requereix d'una gran forma física ni d'uns coneixements tècnics molt complexos. "És un esport molt social, els amics van al club, juguen i després prenen una cervesa plegats", diu. El seu amic i company de pista des de fa 10 anys, el Juan Martín Díaz, comparteix plenament la seva filosofia. "Som dues perones amb un perfil similar. No busquem la glòria, sinó aprendre per seguir diventinr-nos jugant", explica.