¿Zurito, pote i pintxo? Si visites Donostia, has de conèixer aquestes paraules

El paisatge i l'arquitectura donostiarra, units a la seva rica cultura culinària així com el seu gran nombre de restaurants amb estrelles Michelin han propiciat en aquests últims anys l'arribada de milers de turistes als seus carrers. Però, a Sant Sebastià també existeixen diverses paraules clau que convé conèixer per sentir-se còmode i poder gaudir al màxim de la seva gran oferta gastronòmica.

La primera d'elles és el 'zurito', paraula que s'usa per denominar al que en altres llocs és el 'corto de cerveza’. Una forma d'anomenar-lo que es remunta als anys seixanta, quan els grups de 'txikiteros' –paraula ja en desús per la gradual desaparició dels mateixos- eren majoria als carrers de la capital guipuscoana.

'Txikiteros' se'n deia als homes que diàriament realitzen les seves rondes de bars; en cadascun d'ells prenien un got de vi –també conegut com a ‘chato' per la seva petita altura-. A aquesta tradició se'n deia anar de 'txikitos', nom que va sorgir perquè un vi valia una 'perra chica'. Quan la realitzaven? Al migdia o al capvespre, després de la jornada laboral.

El cas és que d'aquí, d'un d'aquests grups de 'txikiteros' va néixer 'zurito', un nom que s'usa molt a Sant Sebastià. Es tracta, en concret, de Carlos Pérez Garrido, membre de la penya taurina 'Zurito' en honor a una saga de toreros, que, cansat de prendre diàriament tant vi de mala qualitat, se li va ocórrer començar a prendre la meitat d'un quinto de cervesa –li deien 'mini' llavors-, mentre que l'altra meitat li guardaven perquè se la begués durant la segona ronda de bars.

A més, pel que sembla, a ell mateix també l'anomenaven 'Zurito'. Ara podem entendre una mica millor l'origen del nom. Diuen també que al principi els hostalers es resistien a servir-li mig got de cervesa, però va ser el popular Patxi Alkorta, propietari del bar Irutxulo, qui va començar a posar-li mig got de cervesa. Aquest també va començar a anomenar-lo 'zurito'. I la mesura va tenir èxit. Pérez Garrido va morir el 23 de febrer de 2018, però el seu invent, el seu 'zurito', està més viu que mai a Sant Sebastià.   

Del ‘txikito’ al ‘pote’ i ‘pintxo-pote’

Si bé la paraula 'txikito' a penes s'usa ja als bars, sí que hi ha altres paraules que han pres rellevància amb els anys, per exemple, 'pote', empleada avui habitualment per denominar a un got de beguda generalment amb alcohol. Així, de prendre 'txikitos' s'ha passat a prendre 'potes', un terme més actual i ampli quant a significat es refereix. D'aquí va sorgir el famós 'pintxo-pote' que en tants barris donostiarres s'estila avui.

Es tracta, concretament, d'una iniciativa hostalera en la qual, en un dia assenyalat de la setmana –sempre el mateix-, els bars de la zona ofereixen un 'pintxo' de la barra i un 'pote' a un euro, a dos euros o dos euros i mig. Depenent del barri canvia el preu, els pintxos, les begudes, l'hora i el dia. El seu èxit ha estat tal que actualment s'estila en moltíssims barris de la ciutat.

Per acabar, la paraula local més coneguda i empleada entre els turistes és 'pintxo', utilitzada per denominar tradicionalment a una petita llesca de pa acompanyada de diversos ingredients culinaris. Actualment existeixen 'pintxos' de tota mena i condició. Antigament era més emprat el terme 'banderilla' –a Donostia mai s'ha popularitzat 'tapa'-, però aquesta paraula ha anat perdent força fins a gairebé la seva total desaparició. Avui, el 'pintxo' és el rei de les barres donostiarres.

Per tant, demaneu un 'pintxo' amb un 'zurito' o un 'pote' i a gaudir, perquè amb aquestes paraules que tan bé expliquen la història donostiarra ja esteu llestos per gaudir del fascinant món gastronòmic de Sant Sebastià. Què aprofiti! On egin!