Tres llibres de receptes per regalar i triomfar sí o sí

Quan em pregunten "què et regalo?", invariablement responc una d'aquestes tres coses: res (després me'n penedeixo), uns mitjons (m'encanten) o un llibre (m'agraden gairebé més que els mitjons, encara que no abriguen tant). En fi, com mitjons i gastronomia casen en comptades ocasions i de Nada només n'hi ha una, aquest post posa l'accent a tres receptaris que acceptaria encantat si no els hagués comprat ja.  

A VUELTAS CON LA TARTERA, de Mònica Escudero

A més de que l’autora és una persona a qui és impossible no estimar cada dia una mica més, aquest receptari és una petita joia que demostra que un tupper no ha de ser un taüt gastronòmic. És un llibre de receptes optimitzades per portar en una carmanyola. Està estructurat per temporades, inclou un capítol de consells i un llistat d'ingredients bàsics que no haurien de faltar al teu rebost. Ah, a més, ve dins d'una carmanyola que després pots utilitzar.

Pel que fa a les receptes, hi trobaràs de tot. Guisats, cremes, entrepans, postres… he tastat diverses de les de tardor i hivern i totes i cadascuna (fins i tot els humils cigrons galdosians) tenen un toc que les converteix en addictives. Encara em fan venir salivera les mandonguilles amb sípia de la iaia Antònia, l'arròs amb carxofes, la crema de carbasses amb gambes (a la imatge superior) o el xinesc pollastre a les cinc espècies.

En aquests temps que corren en què la majoria de currants hem substituït el menú de deu euros pel menjar per emportar fet a casa, A vueltas con la tartera resulta gairebé imprescindible. Això, o resignar-te a l'amanida de pasta de sempre.  

NO MÁS PLATOS DE MAMÁ, de Carlos Román, Adrià Pifarré i Marc Castellví

A més de ser joves, guapos i portar un dels blogs de receptes més interessants del panorama nacional, aquests tres xavals s'han atrevit a donar el salt al paper. A més, ho han fet amb molt bon gust. L'edició i art del llibre són tan exquisits com delicioses semblen les seves receptes. I és que no m'ha donat temps a cuinar-ne cap però sí que he provat alguna del seu blog; i m'agraden.

El seu estil de cuina és, no ho sé, molt personal. ¿Contemporani? ¿Lliure? ¿Atrevit? Trobaràs una recepta de conill fregit amb allioli i, a continuació, un gaspatxo de fruites. Xips de plàtan amb crema de roquefort i porridge amb sobrassada. Un smoothie de plàtan i un tàrtar de llonganissa. I són combinacions que funcionen. No más platos de mamá és un llibre modernet? Sí, hi tant, si et sents còmode en la rutina no te l’aconsello gens ni mica.  

HECHO EN CASA, de Pau Arenós

A més de gastrònom, periodista i escriptor, Pau Arenós és un juganer. Juga amb les paraules i juga amb el menjar (això sí es fa). Hecho en casa inclou cent receptes que provoquen, que conviden a experimentar: cap, excepte les de pastisseria, inclou la quantitat dels ingredients. Vinga, no posis aquesta cara… quantes vegades has fet cas a la fórmula magistral? Les explicacions són senzilles i estan escrites amb l'humor i agudesa habitual de l'autor. Un receptari en el què dóna gust llegir el text de la recepta.

Encara no l’he posat a prova, però li tinc moltes ganes a les espines en xarxa, els tirabecs que es creuen pèsols, la secció Niguirilandia, la jeta ibèrica, les costelles Porky o el totèmic arròs al forn que feia estremir a Arenós cada dimecres de la seva infància. Sospito que Arenós ha fet un llibre punky: sense quantitats, il · lustrat amb Instagram, sotmès al test dels seus fills i la seva dona. Entreveig que és un homenatge a la seva mare. I sé que, a sota de tot això, hi ha una demostració més del talent desmesurat del millor cronista gastronòmic del nostre temps. Com si no li costés esforç.  

Més informació:

Si vols saber més de receptaris i llibres de gastronomia, no et perdis aquest post: Un Sant Jordi per menjar amb els ulls: 10 llibres + 1