Albert Adrià i Andreu Genestra, una inèdita constel·lació al cel de Mallorca

A les 20.00 h, al terrat de l'Hotel Es Princep, l'horitzó, fos entre teulades pintoresques i un Mediterrani infinit, ens ensenyava la seva millor paleta de colors. La música en directe acompanyava l'escena com si, després de pujar a l'ascensor fins al pis número 5, s'obrís una porta al paradís.

La benvinguda a aquesta festa gastronòmica sense precedents a l'illa ens la va donar una Rosa blanca, un dels mítics snacks de Tickets, aquest cop versionada amb les aromes de la cervesa que va fer possible que els astres s'alineessin a Palma. I, amb ella a la mà, vam entrar en una mena de llimbs. La música en directe sonava com si forméssim part d'una pel·lícula d'única emissió, com si els aperitius, el maridatge, l'ambient, els instruments i l'entorn haguessin estat sempre llestos per trobar-se just allí, en aquest precís instant, amb l'objectiu de sacsejar els nostres sentits d'una manera sublim.

Desconec si el capvespre màgic, que s'escorria lent entre rosasses com si no volgués perdre's les vistes a una inèdita constel·lació d'estrelles -5 Michelin entre tots dos xefs-, també havia estat convocat. Allí tot fluïa en una cadena de baules perfectament engranades que va donar com a resultat el gaudi i gaudi de més de 60 comensals. I això és precisament el que volia Albert Adrià: divertir.

Els aperitius van pintar els nostres paladars de més de 13 colors: Oliva de Tickets, Rosa blanca, Espàrrec tronc, Niguiri de verat, Panet trufat, Llamàntol amb greix de costella, Airbaguete de pernil, Causa fregida de pollastre amb estragó, Eriçó, Musclo en escabetx de llorer, Porro de gamba, Espardenya de porc negre i Calamar de Safrà.

I, amb l'últim mos d'aquesta primera part de l'espectacle, va caure la nit i la incipient foscor ens va preparar per a la part més íntima i acollidora de la vetllada al Restaurante Bala Roja. Allí asseguts, amb els avantbraços sobre les elegants taules d'estovalles blanques i il·luminació càlida, vam gaudir dels últims passos del menú.

Albert Adriá tenia reservada una traca final en forma de Caviar de sèrum de iogurt, Pizza d'alvocat amb cranc reial —realment sublim— i gelat de sobrassada i mel. El gelat, servit en un bol juntament amb mel de l'illa i unes lleugeres torrades, va retre homenatge als clàssics berenars que preparaven —i encara preparen— les àvies mallorquines als seus néts, però en una versió més contemporània.

Per part seva, Andreu Genestra va seguir amb els focs artificials, aquests que quan es desgranen al cel sempre van acompanyats d'un ‘ooooh’ a l'uníson. Carrillera de tonyina i cireres, Colomí ‘Miró’ i Sèsam, albercoc i comí de prat.

En finalitzar aquest afinat concert gastronòmic, els xefs i els seus equips van sortir a saludar entre interminables aplaudiments per agrair i ser agraïts per la formidable manera en la qual va sonar la nit. La Nit, així en majúscules perquè, probablement, no tindrem l'oportunitat de tornar a escoltar semblant simfonia en un entorn tan fascinant.

I així, entre ‘Purs’ comestibles i uns Petit four que homenatjaven els sabors dolços de Mallorca, em vaig retirar el tovalló dels genolls i em vaig aixecar de la taula recordant una melodia que ja s'ha convertit en hit i que, probablement, taral·larejaré moltes vegades en la meva memòria.

© Fotos Jaime Collazos