Música, carpes i sopars: una nova visió del circ

Em resulta difícil parlar del grup Antònia Font sense caure en clixés sobre la seva originalitat, creativitat i capacitat absoluta per crear un món particular on els estils es confonen, un discurs musical que és molt més que una suma de cançons. Tan difícil em resulta que després d'intentar-ho tres vegades he renunciat a això, crec que la meva primera frase és alhora un bon resum i el reconeixement públic del meu fracàs. No m'importa, és justament aquesta la descripció del que vaig viure en el concert d'aquest dissabte 20 d'Abril sota la carpa del Circ Cric. Circ + sopar sota la carpa + música en directe és un combinat molt difícil de batre. Poques ofertes poden arribar a un ventall de públic que va des del pare de família neo hippie amb pentinat estil Jaume Sisa fins al gafapasta molt modern amb pantalons de pitillo. A tots dos els he vist en música sota la carpa. En un circ la memòria emocional funciona dopada: memory on steroids. Un xut per a l'emoció. En aquest entorn especial, la música d'Antònia Font va adquirir un múscul especialment poderós en el seu exercici de transportar al públic a través de les quaranta cançons delicioses i breus que componen el seu últim treball (algunes són com un fotut coitus interruptus, tan gratificants i breus). A més, com aquest any el festival compta amb les novetats de poder sopar en taules a dos metres de l'escenari i amb una barra a peu de pista on recarregar existències de material fungible, l'experiència va ser completa. Situat als peus del Montseny, el Circ Cric ha recuperat la dignitat d'un sector que va caure en desgràcia: va succeir quan veure animals passejats en gàbies ridículament petites per saltar a través d'un cèrcol de foc empesos per l'amenaça d'un fuet va deixar de semblar-nos graciós. Aquesta etapa va quedar enrere i avui el circ respira aires renovats. A través d'una proposta lúdica i de qualitat artística, el Circ Cric fundat pel pallasso Tortell Poltrona ens ha retornat a alguns les ganes de tornar a la carpa, a somriure. I perquè l'oferta sigui més irresistible que els llavis de Scarlett Johanson, des de fa quatre edicions ofereix a més un festival anual multidisciplinari. Multidisciplinari, podria buscar una paraula menys pretensiosa, però em sedueixen les síl·labes juxtaposades, Heh! L'oferta del festival s'estén durant els mesos d'Abril, Maig i Juny. I comptem amb la possibilitat d'acudir a espectacles de circ tradicional (o no tant, perquè no és molt tradicional l'assumpte d'aquestes batalles de pallassos que emulen les batalles de rapers a la recerca del vers més irreverent i penetrant. En aquest cas, es lluita pels riures). Però també música i teatre poden ser les opcions escollides. Abunden les raons per apropar-se i regalar-se aquest parell d'horetes de viatge a l'emoció. Alguns extres que inclou cada funció són, per exemple, haver d'arribar fins a l'allà, aquests fantàstics metres finals de camí sense asfaltar entre el bosc, per després de la corba arribar a l'esplanada de la carpa… a mi personalment em remou lleument l'estómac. Peterpanesco que és un... I després està aquest gran luxe que és comptar amb la possibilitat de menjar en el menjador del personal, la carpa ‘Cuinetes’. ATENCIÓ!, sempre si es reserva prèviament, es pot compartir menú casolà amb els artistes. I quan dic casolà és casolà: si els artistes mengen macarrons tu menges macarrons, i si els artistes mengen pollastre amb patates doncs tu pollastre amb patates. Perquè l'experiència és aquesta: compartir taula amb la tripulació de la nau i donar-li un mos conjunt a aquest ratet de realitat. En aquesta imatge s'aprecia la "percussió" del grup Antònia Font: cassons i paelles. Com no estimar a aquest grup… En tot cas, abans, durant i després de les funcions o concerts, la carpa ofereix diversos platets i postres a triar perquè l'espectador pugui optar fins i tot a portar-se els plats a peu de pista i sopar gaudint del show. No hi ha cambrers per descomptat, això és el circ i no un club de Music-Hall per a mafiosos forrats de calers i decadents. Porti's vostè mateix el plat i gaudeixi. Participi, rigui, mengi i canti. I això sí, estem a la muntanya, o sigui que no oblidi la seva jaqueta protectora de sofert urbanita. Faci'm cas i m'ho agrairà. Circ, música i sopar, un combinat insuperable: WA YEAH!