¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Tendències.

Glossari de tendències gastronòmiques III

Jordi Luque10/01/2014

¿Quieres triunfar (o no) en una conversación entre foodies? Jordi Luque explica en clave de humor 5 términos gastronómicos que hay que conocer. O no...

Kale

Per aclamació popular i perquè no hi ha dos sense tres (ni sense un), arriba una nova entrega del glossari gastronòmic més innecessari que mai s’ha escrit amb cinc nous conceptes que et poden fer semblar un entès en gastronomia.

Aquest tercer lliurament, probablement el més boig, inclou sexe, coreans sonats, proteïnes despitades i també alguna cosa útil.

Ja saps, Gastronosfera presenta les paraules i tu les combines amb gràcia. Si ho fas bé, seràs el centre de qualsevol gastroconversa. Ja sigui per bé o per mal...

Kale: La Kale és un vegetal del gènere de les brassicas, al qual també pertanyen la col, el bròquil, la coliflor, el nap i moltes plantes herbàcies. El cas és que la col Kale, més coneguda en aquestes contrades com col arrissada, s'ha posat de moda als Estats Units per les seves múltiples virtuts nutricionals: conté grans quantitats d'antioxidants, ferro, calci, vitamina C, vitamina K i vitamina A. A més, se li atribueixen efectes beneficiosos per al fetge i el sistema cardiovascular. És un súper aliment, vaja, sobretot si el consumeixes amb sentit comú i no com mana la tradició a la Baixa Saxònia, on la la gent es reuneix en un camp nevat per jugar a bitlles i s’envileixen d'aiguardent per, després, anar a una taverna a ingerir dosis massives de kale, salsitxes fumades i cervesa.

Sexetarianisme: No sé jo si els redactors de Strambotic ens estan intentant colar un gol però, de vegades, la ficció supera la realitat. Aquest és un d'aquests casos. Els sexetarians són un grup de vegans extrems que no mantenen relacions sexuals amb persones que mengin carn. Sostenen el seu particular celibat carnívor en motius de salut: "a través dels fluids corporals es transmeten tots aquests subproductes dels animals que repudiem". I proselitistes: "si menges carn no tastaràs la meva". No sé si serà cert o no, però m'encanta creure que hi ha gent així de creativa...

kimchi

Kimchi: No es tracta d'un crit de guerra japonès però gairebé, ja que substitueix al nostre "Lluíííís" quan un grup de coreans vol fer-se una foto. I és que el Kimchi –verdures fermentades en una barreja d'all, sal, vinagre, bitxos i altres espècies– és el menjar més popular de Corea, on s'estima un consum anual de 18 quilos per persona. El mengen des de l'esmorzar fins a l’hora de sopar, servit com acompanyament en el context d'un menjar composat per diversos plats o bé com a ingredient dins d’una recepta en particular. El seu sabor –salat i picant– no admet mitges tintes, o l’odies o t'enganxa. Jo, particularment, sóc un ionqui del kimchi, i millor per a mi: són diverses les publicacions que el consideren un dels àpats més saludables del món.

Meokbang: No ens movem de Corea per explicar una cosa que no acabo d'entendre, però que em fascina, i del que me n'assabento a través del company de Decuina.net. Meokbang és la contracció del verb "meokda" –menjar, en Coreà– i "bangsong"–que en el mateix idioma significa "en viu”–. Així, el meokbang és un fenomen molt popular a Corea que consisteix a mirar gent menjant per televisió o en streaming. El responsable de la cadena gastronòmica coreana Olive, Seu Won-yea, va declarar al diari The Korea Herald que el meokbang és popular perquè "molts espectadors se senten identificats i és un contingut molt relaxant" . Em sembla més creïble l'explicació que ofereix la publicació online Dailian, també coreana, que apunta que aquest tipus de vídeos es miren per pal·liar la tristesa que se sent en menjar sol. El meokbang no és l'invent d'algun productor tocat de l'ala sinó que neix dels espectadors i es popularitza a Afreeka.tv, una mena de YouTube coreà en el qual els usuaris que generen continguts cobren per les visualitzacions. Sí, sí... mirar a gent menjar, ho has entès bé.

Gluten: Et sona, oi? Com molt bé explica el meu venerat Comidista en el seu post La paranoia anti gluten, aquesta proteïna present de forma natural en molts cereals (blat, sègol, ordi i civada) està sent injustament apallissada i només l’han d'evitar les persones celíaques. El gluten, entre altres coses, serveix perquè el pa que mengem sigui ferm i esponjós, perquè durant el pastat desenvolupa una xarxa invisible que manté l'estructura de la massa i conté els gasos de la fermentació que es produeixen durant els reposos previs al forn i que es tradueixen en una molla alveolada. El gluten permet també que la pasta es pugui estirar sense trencar-la, és a dir, permet l'espagueti. El gluten és bell, és felicitat i és, probablement, la proteïna més menyspreada a dia d'avui. Llevat que t'ho digui el teu metge, no deixis el gluten: ell mai ho faria.

Text de Jordi Luque

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.