¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Tendències.

Com detectar uns bons ous: sans, frescos i nutritius

Ets el que menges / Soy como como13/05/2015

Científicament són òvuls que cauen de l'ovari de les gallines. Nutricionalment, són proteïnes de bona digestió, situades a la base de la piràmide alimentària. Emocionalment, són l'ingredient màgic de les bones truites.

Heu mirat mai el codi imprès marcat a la closca dels ous? Sabeu distingir què indica cadascuna de les xifres? Des del 2004 la Unió Europea (UE) obliga a marcar els ous amb codis sobreimpresos amb tinta comestible, cosa que permet bullir l'ou amb closca sense que hi hagi cap interferència disruptora. 

Ara, uns quants anys després, segons dades d'Inprovo, l'organització interprofessional de l'ou i els seus productes, “només l'1,2% dels catalans sap interpretar el significat del codi imprès a l'ou”. D'aquí que la mateixa organització impulsi una campanya informativa “L'ou, d'etiqueta” per explicar què s'amaga darrere dels onze dígits sobreimpresos.

El primer, que pot ser un 0, un 1, un 2 o un 3, indica el sistema de producció. Si és un 0, som davant d’un ou de producció ecològica. L'1 indica que és un ou de gallina a l'aire lliure. El 2, que és un ou de gallina a terra. I el 3, que és un ou de gallina en gàbia. La resta del codi explica l'estat de la UE, en el nostre cas, ES. Després de l'estat, els números marquen la província (2 dígits); el municipi (tres dígits) i, finalment, la granja productora (els 3 últims números).

Una diferència sentimental

“Actualment tenim registrat un augment del consum dels ous de producció 0 i 1”, diu la directora d'Inprovo, Maria del Mar Fernández, qui assegura que “és una tendència imparable, perquè els hàbits de consum de la població han canviat, “i s'aprecia el menjar que desperta un sentiment emocional”. Per altra banda, la productora Dolors Callís i Prat, de Miquel Avícola (www.miquelavicola.com), sosté que “els ous amb codis 0 i 1 no són més sans que els de codis 2 i 3, i ni tan sols tenen gustos diferents perquè, si ens fessin un tast a cegues, no els sabríem distingir”.

A l'hora de filar prim, el gust dels ous sí que varia, perquè està lligat a l'alimentació que ha tingut la gallina. “Sí, cert, però cal trencar mites perquè, malgrat que les gallines estiguin en gàbies, no s'estressen perquè hi tenen prou espai i, per tant, no es nota en el gust de l'ou que pondrà”, continua Callís. La directora d'Inprovo insisteix, “la diferència és sentimental, perquè ens sentim millor adquirint uns ous d'unes gallines que han campat en llibertat”.

Ara bé, a la Universitat Politècnica de València, la professora Maria Dolores Raigón, que també és presidenta de l'Associació d'Agricultura Ecològica, afirma que entre els ous ecològics i els convencionals hi ha tres diferències cabdals: 1) nutricionalment, els ecològics aporten més proteïnes que els convencionals. 2) tenen més bon resultat a la cuina, perquè la clara és més compacta; i, “la fonamental”, 3) el pinso ecològic que mengen les gallines no porta colorant, mentre que el de les gallines en sistema de producció convencional està fet de soja i blat, dos aliments modificats genèticament i, també, un colorant, anomenat cantaxantina, admès per a l'alimentació animal però no per a la humana.

Tot el que volies saber sobre els ous

- El consum preferent dels ous és de 21 dies. Un cop ha passat la data marcada a l'envàs exterior dels ous, de cartó o de plàstic, és consumible però ja no és un ou fresc. “Sobretot no s'hauria de menjar mai cru un ou que ha traspassat la data de consum preferent”, afirma la directora d'Inprovo.

- Els ous que tenen les closques trencades, esberlades o esquerdades no s'han de consumir, perquè no es pot assegurar que estiguin en bon estat. Tampoc els ous que tinguin les closques brutes.

Les taques vermelles que de vegades tenen alguns ous quan es trenquen i es posen sobre un plat són consumibles, i no indiquen mal estat; per tant, tampoc no cal treure-les. Senzillament són petites taques de sang, arrencades de l'ovari mentre la gallina ponia l'ou, que és un òvul que cau de l'ovari. Malgrat això, els productors, que supervisen un per un els ous i disposen d'un sistema de visió automàtica interior, retiren els que contenen taques més grans, que visualment podrien fer pensar que no són comestibles.

- Al supermercat i a casa es conserven a temperatures diferents, i totes dues són correctes. L'important és que sempre es mantinguin a temperatura estable. Als prestatges dels supermercats la temperatura és semblant a la que havien tingut a les granges (20 °C). A casa, quan els posem a la nevera, la temperatura és de 4 °C, cosa que també és correcta, sempre que això no canviï. Per això, és important que, a l'hora de consumir-los, només traiem de la nevera els que ens menjarem.

- Les closques dels ous no s'han de netejar amb aigua abans de posar-los a la nevera, perquè l'aigua podria suposar un risc per a la conservació correcta de l'ou, perquè podria crear fongs.

- El millor consell és desar els ous dins del mateix envàs de compra, i a l'últim prestatge pla de la nevera, que és la zona de més calor de la nevera. Les oueres típiques situades a les portes de les neveres no són recomanables perquè es mouen i també hi ha temperatures diferents. A més, quan els ous són a les oueres no s'impregnen de possibles olors que hi pugui haver.

- Podem menjar un ou cada dia. A la piràmide nutricional, ja són a la base de l'alimentació, amb els cereals i les verdures. La manera saludable de consumir-los és pochés (alerta als estoigs de silicona!) i passats per aigua.

- Els ous de dos rovells indiquen immaduresa de la gallina ponedora, que ha començat a pondre'n i encara no sap fer-ho bé. Una gallina ponedora s'està un any i tres mesos ponent ous, no gaire més.

- Els ous de gallines comercialitzats com a produïts amb galls de corral no aporten res nutricionalment, perquè les gallines, per pondre ous, no necessiten galls. En canvi, per fer ous embrionaris, dels quals després neix un pollet, sí que calen els galls.

Com podem saber que un ou és fresc?

- Quan es trenca per la meitat, en una de les parts de l'ou hi ha una càmera, situada en una de les cantonades. Com més gran és la càmera, com si fos una bombolla amb un film transparent per sobre, més fresc és l'ou.

- La clara té dues zones diferenciades: una de més densa i una altra que ho és menys, tot i que tampoc no és líquida.

 

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.