¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Plátano, para merendar pero también para cocinar
Propostes Gastronòmiques  

Plàtan, per berenar però també per cuinar

Manel Bonafacia 20/04/2020

Dolç, sa i bo i a més fàcil de pelar, el plàtan ho té tot per a un berenar o fer un mos entre hores, però també dona joc a la cuina, o si no mira les receptes que hem seleccionat avui.

"Cada dia un plàtan... almenys" era l'eslògan d'una campanya publicitària dels plàtans de Canàries de gran presència i impacte durant la segona meitat del segle passat i que segurament és responsable que aquesta sigui una de les fruites més populars al nostre país, tant entre els adults com entre els nens.

I és que "el plàtan és sensacional, tan sa i fàcil de pelar, tan bo i ple de vitalitat...". L'ós Baloo d''El llibre de la selva' ho tenia clar, i aquestes idees, la facilitat de pelar-lo, que és bo i saludable i que dóna energia, són les claus del seu èxit. Per alguna cosa el seu nom científic és Musa paradisíaca.

Només cal anar a la sortida d'una escola a la tarda per veure quants nens en mengen, o en una marxa ciclista, perquè el plàtan és molt energètic, està carregat de carbohidrats i sucre, sobretot quan és ben madur, cosa que ens dóna energia, però també ens aporta vitamines, potassi (diuen que va molt bé per prevenir les rampes i les malalties cardíaques) i magnesi i una gran quantitat d'antioxidants i molta fibra.

Un berenar ben complet, vaja, però el plàtan és més que un mos entre hores, ja que amb ell podem preparar receptes tant dolces com salades. Amb plàtan i amb banana, que són de la mateixa família, i encara que el plàtan canari és més dolç i segons alguns, més nutritiu que la banana tropical, no hi ha tantes diferències i aquesta es consumeix tant o més que el plàtan canari perquè té un preu molt més econòmic.

On sí que hi ha diferències és entre els plàtans o bananes i els plàtans 'mascles' o plàtans verds, que poden ser verds o madurs, que ara trobem fàcilment a totes les fruiteries i supermercats a conseqüència de la influència de l'emigració llatinoamericana i africana.

El plàtan mascle, que es veu de seguida perquè és molt més gros i sol tenir un color verd, no és dolç i és molt més dur, per això no es consumeix com una fruita, sinó com si fos una hortalissa, cuinada, sigui sol o com a acompanyament de carns i peixos, en forma de puré, fregit o fins i tot en sopes.

Sabem pelar un plàtan?

Tant si és per berenar com per utilitzar-lo a la cuina, a vegades tenim feina per començar a pelar el plàtan o la banana, perquè ens entestem a trencar la punta allargada per on estava unit a l'arbre i resulta que la millor manera no és aquesta, ja que així sovint se'ns fa malbé la punta de la fruita.

Si seguim l'exemple dels micos, resulta que el plàtan és més fàcil de pelar si l'enceten al revés, amb una simple pressió dels dits l'obrirem i podrem llevar-li la pell, com va explicar fa anys aquest vídeo que Youtube que han vist els darrers anys milions de persones.

Receptes amb plàtan

El plàtan, a la nostra cuina tradicional, hi és poc present, normalment es menja simplement pelat o com a ingredient d'algunes postres: en batuts, pastissos o bunyols és on més en trobem, perquè funciona molt bé com a substitut del sucre, sobretot quan està ben madur és un gran endolcidor. També el trobem sec barrejat amb els cereals de l'esmorzar, i com a protagonista d'algunes receptes clàssiques, com els plàtans flamejats que als restaurants clàssics preparaven (i alguns encara preparen) a la sala, davant del client. I amb xocolata, és clar, que combinen molt bé, per exemple per sucar en una fondue de xocolata amb altres fruites com la maduixa.

Però a Amèrica de sud i a Centreamèrica l'ús dels plàtans dolços i del plàtan 'mascle' és freqüent també a la cuina salada, i aquí fa molts anys en vam importar alguna recepta, com l'arròs a la cubana, que se serveix amb plàtan fregit, i amb el boom d'algunes cuines com la mexicana o la peruana al nostre país, se n'han popularitzat d'altres.

T'oferim un recull d'algunes receptes dolces i salades, clàssiques i modernes, d'aquí i d'allà, que tenen com a ingredient comú el plàtan, la banana o qualsevol de les seves variants.

Plàtans flamejats al rom amb ametlles

Plátanos flambeados

Ingredients: 4 plàtans, 50 g de sucre, 1 copa de rom, 1/2 pal de canyella, mantega i 50 g d'ametlles filetejades.

Desfem una nou de mantega en una paella i hi enrossim els plàtans a foc lent; quan tinguin un color daurat, repartim per sobre el sucre i les ametlles filetejades. Hi afegim el rom, hi acostem un encenedor i l'encenem (apaguem l'extractor per evitar que prengui). Quan s'apagui la flama, anem napant els plàtans amb la salsa i servim. Si els plàtans són força madurs i, per tant, més dolços, hem de reduir la quantitat de sucre. També s'hi pot tirar suc de taronja per coure els plàtans, abans de flamejar-los.

Flam de plàtan

Flan de plátano

Ingredients: 2 plàtans o bananes, 5 ous, 1/2 litre de llet sencera, 150 g de sucre, 1/2 llimona i caramel líquid.

Pelem i tallem els plàtans o bananes a rodanxes i les posem en un bol; hi afegim el suc de llimona, barregem i hi aboquem la llet i el sucre. Batem amb el túrmix fins que quedi una crema fina. Hi afegim els ous i tornem a batre bé fins que quedi tot ben barrejat. Caramel·litzem el fons del motlle que fem servir (ja siguin flameres individuals, un motlle rodó gran o un de rectangular) i hi aboquem la barreja anterior. Preparem una safata més gran amb dos dits d'aigua i la introduïm al forn preescalfat a 180 °C, posem el motlle del flam dins de l'aigua i deixem coure durant una hora, fins que si el punxem amb una broqueta, aquesta surt seca. Desemmotllem i servim. També podem afegir al flam, abans de coure'l, vainilla o canyella o algun altre sabor que ens agradi.

Arròs a la cubana

Arroz a la cubana

Ingredients: 300 g d'arròs, salsa de tomàquet, 2 plàtans mascles o canaris verds, 4 ous, 2 grans d'all, farina, oli, pebre i sal.

Bullim l'arròs en aigua amb sal fins a deixar-lo al dente; pelem els alls, els laminem i els posem en una paella amb oli. Quan s'enrosseixin, hi afegim l'arròs escorregut, saltem bé i reservem. Fregim els quatre ous ferrats.  Els plàtans, que originàriament eren del tipus verd o mascle, també poden ser d'aquí, però no madurs. Els pelem i tallem a làmines fines de dalt a baix, millor amb l'ajuda d'una mandolina. Les enfarinem i les fregim. Servim l'arròs regat amb la salsa de tomàquet, un ou ferrat i les làmines de plàtan fregides.

Patacones

Patacones

Els 'patacones' o 'tostones' són trossos gruixuts de plàtan verd que es fregeixen dues vegades; la primera fregida serveix per estovar-los, després s'aixafen per formar una mena de xip gruixut i es tornen a fregir fins que són rossos i cruixents. Es poden servir com a aperitiu amb alguna salsa i a Llatinoamèrica s'utilitzen per acompanyar molts plats, sobretot ceviches i mariscos.

Ingredients: plàtans verds o mascles, oli d'oliva suau o de girasol i sal. 

Pelem els plàtans i els tallem en uns cinc trossos. Els fregim en una paella amb oli abundant, fins que pressionant-los notem que s'han estovat. Trigaran 3 o 4 minuts. Els retirem de l'oli, els deixem refredar una mica i els aixafem, per exemple amb un plat petit, amb un got o fins i tot amb un cop de puny, formant com una moneda plana de mig dit de gruix. Els tornem a posar a la paella amb l'oli, ara més calent, fins que s'enrosseixin. Salem pels dos costats i servim amb la salsa que més ens agradi o amb un tros de formatge a sobre, per exemple.

'Chifles' o xips de plàtan verd

chips de plátano verde

Si t'agrada el cebiche, segurament a vegades te l'han servit amb uns xips de plàtan allargats, que donen al plat un toc cruixent i que són molt populars a diversos països llatinoamericans, són els 'chifles', 'platanitos' o 'mariquitas'.

Ingredients: plàtans verds, oli, sal, opcional: bitxos o alls per aromatitzar l'oli. 

Pelem els plàtans i els partim per la meitat. Amb una mandolina o un ganivet afilat en fem làmines fines de dalt a baix. En una paella o en una fregidora escalfem oli abundant i hi posem les rodanxes de plàtan, no moltes de cop perquè no s'enganxin, i els fregim fins que s'enrosseixin. Els escorrem sobre paper absorbent i salem. Es poden consumir per picar, per acompanyar un cebiche o amb salsa per sucar-los.

'Tortillas' de verde farcides de formatge

Recepta equatoriana en la qual el plàtan verd serveix per fer una massa que es farceix de formatge, de carn o de marisc, s'aplana i s'acaba a la planxa. De manera semblant fan el 'bolón de verde', que es prepara en forma de mandonguilla grossa farcida també de formatge o carn de porc i s'acaba fregint, és molt típic per esmorzar en alguns països llatinoamericans.

Ingredients: 5 plàtans verds o mascles, mantega, sal, formatge (mozzarella, formatge fresc o ratllat).

Rentem els plàtans amb aigua freda, els pelem i en tallem quatre en dos o tres trossos. L'altre el deixem en aigua freda. Posem aigua a bullir i hi afegim els plàtans tallats, els hi deixem durant 30 o 40 minuts segons la mida i si són molt verds o no. Apaguem del foc, deixem reposar fins que estiguin tebis, escorrem i els posem en el recipient d'una batedora o picadora. Triturem, hi afegim un ou i dues cullerades de mantega o d'oli i tornem a barrejar fins a aconseguir una massa suau. Posem la massa en un bol; ratllem el plàtan que havíem reservat i l'afegim a la massa, salem i barregem bé amb les mans fins a aconseguir una massa suau.
Fem boletes amb aquesta massa, hi fem un forat al mig i les farcim amb el formatge triat, les tanquem i les aixafem per aconseguir una forma de 'tortilla'. Les cuinem a la planxa i les podem servir soles o amb alguna salsa (són típiques les d'ají (bitxo), o amb ceba envinagrada.

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.