Sanbermut: un punt de trobada com els d'abans

A qualsevol ciutat d'Espanya, fa unes dècades, predominaven els bars que ara, després d'una llarga travessia en la qual semblaven espècies animals en vies d'extinció, han estat batejats com a “bars de tota la vida”. Potser perquè en els últims temps tot el que sigui vintage recupera protagonisme, avui aquests bars tornen a estar en la cresta de l'ona.

Això sí, amb diferents i nous aspectes. Un exemple clar és el del Sanbermut del barceloní carrer Mandri. Obert fa sis mesos, és el resultat d'un projecte que portava anys gestant-se, el de dos publicistes amants de la gastronomia, Víctor Colomer i Darío González, que volien tenir un local on els clients trobessin, a la vegada, bon ambient i bon menjar, tal com ells entenen la gastronomia a nivell personal.

Un objectiu plenament aconseguit amb el Sanbermut. Ocupant el que havia estat una sucursal bancària, en aquest nou establiment han aconseguit recuperar aquest esperit dels bars d'antany que els convertia en un punt de reunió, en llocs de trobada on no feia falta “quedar” amb els amics per a trobar-se amb ells. Segur que algun hi seria! Bon ambient, espai per relaxar-se, desconnectar, sentir-se com a casa i bones cerveses perfectament tirades i excel·lent acompanyament gastronòmic en format de bones tapes i platerets.

El local està dividit en tres espais: una terrassa exterior, una altra a l'interior i el propi espai que ocupen barra i taules, amb rajoles tipus hidràulic, combinació de pell i fusta en taules i tamborets de la barra i altres taules rodones amb la part superior de marbre, com els bars d'abans.

Elaboració pròpia i de qualitat

La carta del Sanbermut no és l'escanyolida pissarreta de molts locals a base de conserves, encara que siguin de qualitat. Aquí preparen diàriament el que ofereixen, elaborant-ho amb productes de primera qualitat i amb tota la cura possible, amb la filosofia de “pocs plats i ben preparats”. Una cura que es trasllada a la forma en què se serveixen i a l'atenció que dispensen al client.

Clar que trobem els típics acompanyants de la canya o el vermut per a l'aperitiu. Però de qualitat. Seitons en vinagre, filets d'anxova “00”, gildes de seitó o d'anxova o escopinyes al natural.

Però a més, entre les tapes trobem burrata amb brots tendres, ruca, tomàquet semisec i pesto; ous estrellats amb pernil ibèric o sobrassada o baba ganoush amb sardina fumada.

Entre les més demandades, les croquetes, amb set varietats amb les de pernil com més sol·licitades, el mollete de calamar, el cruixent de pollastre i la “truita de llàgrima”, truita de patates al punt just, que es desfà en punxar-la.

També entrepans com el pepito de rellom al cafè de París o el planxat ibèric amb mozzarella i tòfona, plats de carn com el pinxo de be de fira o la ploma ibèrica amb criolla i guarnició o tàrtar de tonyina i guacamole.

Per cloure dolçament, pastís de formatge amb gelatina de moscatell, cremós de xocolata amb oli i sal o paquetets de crema.

Menú de migdia

De dilluns a divendres preparen un menú de migdia amb tres propostes de primer i altres tres de segon, a triar, per 12,95 euros. Primers com crema de carabassa amb oli d'alfàbrega o wok de verdures, seguits per secret ibèric, ous estrellats amb sobrassada o tataki de tonyina.

Allò vintage, allò d'abans, no torna a estar de moda perquè sí. El bon ambient, el servei professional i les bones canyes i tapes no entenen d'èpoques, com demostra Sanbermut.