Samsha: un sorprenent teatre comestible a València

I precisament això és el que vam fer al Samsha, deixar de banda qualsevol convencionalisme i deixar-nos portar. El mateix Víctor, convertit en mestre de cerimònies, ens va rebre a la zona chill out costat d'un dels seus famosos grafits i és que no cal oblidar que la seva vena creativa, unida a la seva passió per aquesta tècnica, l'ha portat a guanyar-se el sobrenom d' 'El Vanski dels fogons'.

Allà va ser on va començar a preparar el primer acte: els aperitius. Sabors originals i ben combinats que et feien submergir de sobte en les profunditats del Mar Carib. Peixos tropicals d'all blanc i all negre, gambeta i ceba i curri i violetes acompanyats per una soda carbònica d'alfàbrega amb un intens color blavós.

A aquesta presentació tan visual, el van seguir tacs amb gelat, rostes cuits a baixa temperatura i mini pizzes de xocolata. Menció especial mereix la deliciosa i refrescant michelada, un còctel típic mexicà, que va elaborar davant nostre amb base de cervesa, glaçons de tomàquet, nitrogen i un toc picant de chili.

Tota una declaració d'intencions i un avís del que ens esperava la resta la nit. Després dels aperitius, passem a la taula. Però qui s'estigui imaginant una taula a l'ús s'equivoca perquè al Samsha tot és diferent. Ens vam asseure davant d'una pedra impol·luta en forma d'U, per a 16 comensals, que es va anar transformant a mesura que avançava l'experiència Samsha. Perquè aquesta és la tela sobre el qual Rodrigo va teixint el xou culinari d'aquesta 'sopar dels sentits' on es concentra una sessió de Dj, una galeria d'art i un teatre comestible.

Escenari 1: El bosc

I aquí, sobre aquesta pedra, el jove xef va començar a crear el que minuts després es convertiria en un autèntic bosc. La base inicial, dibuixada amb salsa de cremós de parmesà, va ser coronada progressivament per terra (ceps), roques (pa de sèsam i avellanes), pedres (nous de macadàmia), molsa (orenga), líquens (farigola llimoner i sàlvia), bolets (ceps, amanites i simejis) i branques (rovell trufada).

Va ser increïble observar la precisió i el ritme amb què tant Víctor com els seus companys disposaven tots els elements sobre la taula. I com a colofó ​​a aquest acte, que ens va deixar literalment amb la boca oberta, una fina pluja de fulles i pinassa, elaborada amb soja especiada, tomàquet i ceps, va caure capritxosament des de dalt. Cal destacar la bona combinació en boca d'uns ingredients que encaixaven a la perfecció, sempre capitanejats per l'aroma i el sabor dels bolets i dels fruits secs. En definitiva, vam poder comprovar una cosa poc usual, quin gust té un bosc.

Escenari 2: Fluor

En pocs minuts, les plaques de la taula es van substituir per altres de noves i la naturalesa anterior va donar pas a la química al ritme dels Chemical Brothers. Tot es va enfosquir i Víctor va ser esbossant unes línies fluor sobre les quals va ser superposant la resta d'elaboracions també luminiscents: braç de gitano de mantega i all negre, abella torrada amb bacallà confitat, crumbel refractant pastisset de xirivia, nem de garrí amb puré de papes i gamba baozi farcida de ceviche.

Una quimera on res és el que sembla i on tot es pot menjar a causa d'un exercici d'imaginació desbordant. Rodrigo és el primer cuiner a Espanya que s'ha atrevit a fer cuina fluorescent, una mica sorprenent, estrany i meravellós a parts iguals. Un escenari caracteritzat per sabors molt potents però sobretot irreconeixibles.

Escenari 3: Arc de Sant Martí dolç

I de cop i volta les llums de neó i els tocs fluor es van dissipar per donar pas a l'últim dels passis. Un arc de Sant Martí de postres compost per tres blocs i on el nitrogen líquid va fer novament acte de presència per a delit dels comensals. Un escenari, que tot i ser l'últim i de la copiosidad dels anteriors, era impossible no terminarte.

Increïble el gust de la bola buida gegant de xocolata, que havies de trencar amb un mall, i els bombons de petacetas que ens van fer retrocedir en el temps i recordar la nostra infància.

Sens dubte, tota una experiència de sabors i textures originals, diferents i ben combinades, encara que allunyada de qualsevol norma. Podem assegurar que Víctor Rodrigo ha aconseguit de sobres l'objectiu que es va proposar fa ara un any: trencar les regles de l'alta gastronomia.