Quillo, 'tapeo' andalús i una nova mirada internacional

L’any 2017 ens acostàvem al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona per descobrir una de les seves més flamants incorporacions gastronòmiques: el restaurant Quillo. Anys després, i ja amb la sensació d'haver superat una pandèmia que ha deixat molts canvis al sector de la restauració, tornem a visitar-los per veure quines novetats es couen ara als seus fogons.

En els seus inicis, Quillo va abanderar una cuina que agermanava i jugava amb la tradició andalusa i la catalana, sempre intentant transmetre als seus plats una mirada més jove i moderna. Una filosofia que mantenen a la seva carta, repleta de variades tapes i entrants que conviden a fer un bon pica-pica. Aquí ens retrobem amb els seus musclos en escabetx, que elaboren meticulosament i de manera casolana; amb clàssics ben treballats com les seves patates braves; i amb la seva ensalada russa trufada, que continua sent un gran hit. Li afegim l'ensalada russa de pop amb harisa i coriandre i aconseguim un tàndem perfecte.

Clàssics que es mantenen

Els seus petits tests plens de pebrots de Padró o de gambetes salades, sempre arrodoneixen aquest pica-pica, i aporten un cert aire de pati andalús a la taula. El mateix succeeix amb el seu pernil ibèric de gla, de màxima qualitat. Triar una de les seves racions sempre serà un bon encert. Si continuem mirant cap a Andalusia, tampoc podien faltar les fritades, representades amb els seus calamars a l'andalusa, que ells modernitzen amb un toc de maionesa de kimchi; el seu pescaíto frito; o els seus ous trencats amb gamba de cristall fregida, un bon contrast entre la senzillesa de l'ou ferrat i la delicadesa del crustaci.

Mantenen també alguns dels seus plats insígnia com el caneló trufat de rostit, que ve de la cuina catalana, però que s'acosta a l'essència ibèrica al servir-se acompanyat d'unes majestuoses flors de pernil. La cua de toro al vi negre amb parmentier de patata, imprescindible per a aquells que es declaren enamorats de la carn; o les seves renovades torrijas, unes postres casolanes, com totes les de la seva carta, a les que es fa difícil no ficar-li cullerada.

Tot segueix, però alguna cosa canvia

Fins aquí, diríem que les coses no han canviat massa a Quillo des de la nostra primera visita, només que potser ara la seva mirada és bastant més andalusa que catalana. Tampoc ha variat el seu interiorisme, que es manté impol·lut, amb el seu mobiliari de materials nobles i teixits naturals, i les pintures murals de l'artista andalús Patricio Hidalgo, el treball del qual es basa en la cultura i l'art flamenc. Sí que s'ha transformat la seva terrassa, que és una mica més gran i oberta al barri.

Però si continuem inspeccionant, i assaborint, la seva carta veurem que aquesta ha crescut, ha incorporat més plats de carn i peix ben elaborats, i ha obert fronteres cap a altres cuines. En un barri amb un caràcter cada vegada més internacional, tant per la seva oferta de restauració com pels seus veïns, el restaurant no ha perdut l'oportunitat d'afegir propostes com la tagliata de rellom a la mostassa antiga, l’steak tartar, les hamburgueses premium o els tàrtars i tatakis de tonyina i salmó, que tot i ser ja una mica repetitius, no deixen d'estar deliciosos.