Matalaranya, un bar vermuteria en un entorn modernista

Fins fa poc més de quatre mesos, els barcelonins desconeixien l'interior de la céntrica Casa de les Punxes, un edifici modernista projectat l'any 1905 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. La seva obertura al públic ha estat una bona notícia per partida doble ja que també ha suposat la inauguració d'un nou espai gastronòmic d'interès per a la ciutat: el bar vermuteria Matalaranya.

Ubicat a la planta baixa de la casa, a la confluència entre la Diagonal i el carrer Rosselló, Matalaranya no vol ser la típica cafeteria de museu. Per això, reivindica una identitat pròpia i busca convertir-se en un establiment més del barri. El seu nom s'inspira en el poema Sant Jordi mata l’aranya de Joan Maragall i busca establir una relació subtil amb la Casa de les Punxes. L'explicació la trobareu a la façana de l'edifici que és plena de símbols que fan referència a Sant Jordi i a la seva llegenda, molt admirada pels artistes modernistes.

Barra o taula

La seva fórmula gastronòmica respon a la d'una vermuteria tradicional: tapes i platets de tota la vida elaborats amb productes locals i de qualitat. A la barra regnen les conserves, les anxoves del Cantàbric, les gildes i les olives, entre altres aperitius, que sempre es poden acompanyar amb una cervesa o un bon vermut. Però si hi ha una cosa que sedueix és la seva àmplia oferta en banderilles. N'hi ha d'oliva verda, seitó i pebrot. Altres porten oliva negra, pebrot vermell, seitó, bitxo i ou de guatlla. Fins i tot en proposen una que combina formatge feta, salmó fumat i oliva negra.

Entre les tapes, no hi ha dubte: la bomba és l'estrella. Elaborada de manera tradicional, amb carn picada i patata, sorprèn per les seves grans dimensions i per les salses que l'acompanyen, d'allioli i de chipotle lleugerament picant. Tampoc hi falten altres clàssics de fregidora com les patates braves, les aletes de pollastre i els bunyols de bacallà, que combinen amb una salsa de mel i llima. Ni l’ensaladilla russa, que presenten en un got de vidre, amb les verdures separades per capes i amb la maionesa a la part superior. Es tractar de remenar, tastar y gaudir.

Caliu de bar

Pel que fa als platets, el Matalaranya aposta per receptes típiques de la cuina catalana com els cigrons amb cap i pota i les mandonguilles amb sípia. Plats que no sempre es troben en una vermuteria. També hi ha plats amb vocació més internacional com el ceviche de corvall i ají groc i l'steak tartar de filet de vedella ecològica, i propostes més contundents com la ploma ibèrica amb crema de patata i cebetes i l'arròs melós amb gambes.

Si voleu anar descobrint a poc a poc tots aquests plats, apropeu-vos a la casa de les Punxes al migdia. Cada dia hi trobareu un menú, que canvia de dilluns a divendres, basat en els plats i tapes de la carta. Però no cal pensar només en el dinar. De fet, al Matalaranya hi podeu fer tots els àpats, des de l'esmorzar -ben aviat incorporaran els esmorzars de forquilla- fins al sopar, i quedar-vos a fer un còctel nocturn. Caipiriña, mimosa, mojito, tequila sunrise... la carta, de moment, no és massa extensa però anirà creixent. Sobretot de cara a la primavera, que serà el moment idoni per gaudir de la petita terrassa que obriran a principi d’any, a tocar de la Diagonal i amb unes immillorables vistes d’aquest emblema de l'arquitectura modernista catalana.