L’Òstia, una taberna de les de sempre a la Barceloneta

Barcelona és una ciutat que des de sempre ha tingut una estreta vinculació amb el mar tot i que, durant els llargs anys posteriors a la guerra civil, va semblar que vivia d’esquenes a aquesta realitat i, fins i tot, resultava difícil gaudir de la façana marítima, plena d’edificis pseudo-oficials mig abandonats i altres barreres que impedien acostar-s’hi, tret de la zona del final de les Rambles i les populars “golondrinas”.

Afortunadament, tot això es va superar i amb l’auge del ‘92 la rehabilitada zona és actualment un dels principals atractius de la Ciutat Comtal, tant per als turistes com per als ciutadans.

I si algun lloc encarna tota la tradició marinera de la ciutat és la Barceloneta, l’únic barri que conserva una estreta vinculació amb el mar i en el que encara podem observar, bocabadats, com cap a les cinc de la tarda el port pesquer s’omple de vida amb la tornada de les barques carregades amb les captures adel dia, tot un poema d’ambient, color i olor que prossegueix amb la descàrrega del peix i el seu trasllat a la Llotja per fer-hi la subhasta, ara totalment informatitzada, cosa que ha minvat en part l’extraordinari encant de temps passats quan es feia pel mètode tradicional a viva veu.

Un barri de carrers estrets, paral·lels i on molta gent vivia, i encara hi viu, en els anomenats “quarts de casa”, construccions del segle XVII anomenades així per la seva petita superfície, uns 30 metres quadrats, que han estat bressol de nombroses generacions d’orgullosos habitants del barri.

Molts autòctons diuen que la Barceloneta és “l’òstia”. Serà perquè fou el primer barri en construir-se fora de les muralles de Barcelona? Serà perquè “Ostia” és porta en llatí i de la mateixa manera que Ostia és el port de Roma, la Barceloneta és el de Barcelona? Hi ha qui diu que els primers pescadors en habitar-lo procedien precisament del port d’Ostia. Qualsevol que sigui l’origen del qualificatiu els enamorats del barri hi estem d’acord.

I ara, a més, disposem a la plaça de l’església de la taverna gastronòmica L'Òstia, regentada per la tercera generació d’una família de taverners que ja eren populars al barri per les seves fantàstiques tapes abans de la guerra civil i que ha tornat disposada a reviure aquells temps amb la mateixa qualitat, amb un local dissenyat per la interiorista Estrella Salietti i rematat per una magnífica terrassa.

Precisament la mare del propietari, la Pepa Rigol, explica la seva versió del nom del local, que també pot contemplar-se en una de les parets de l’establiment: “Té a veure amb la lletra h que li falta a la paraula i amb la frase feta ‘ets l’hòstia’. Com tots els barris portuaris, sovint s’hi armava brega i sarau. Per això en parlar de la gent de la Barceloneta es deia que eren l’hòstia, i se li va quedar el nom, sense la lletra h”.

El popular restaurant de tapes de la Barceloneta “La bombeta” va pertànyer durant molts anys al pare de la Pepa. Els fills d’ella, però, no volien seguir el negoci i el van traspassar. Però farà però cosa d’uns dos anys el seu fill, en Jaume, actualment al capdavant de la taverna l’Òstia, va decidir que sí, que volia tornar al món de la restauració.

Li va costar trobar l’emplaçament ideal, però el 27 de juliol del 2012 ho va aconseguir: aquest local deliciós a la Plaça de la Barceloneta, al cor del barri marítim de la ciutat. Sense deixar de banda per cap motiu els orígens del barri, a L’Òstia podem assaborir tapes d’arreu d’Espanya, com les croquetes de pollastre i de pernil ibèric de gla, el remenat de bacallà, el salmorejo amb cruixent de Jabugo o els musclos al vapor.

Dins el capítol dels fregits, excel·lents calamars a la romana, empanadillas de tonyina o la paperina de peixet fregit. No desmereixen en absolut les sardines a la planxa o la tonyina “volta i volta”. I si entrem en el terreny del que ells mateixos anomenen com a “elaborats”, no us perdeu el mini steak tartar amb ou; el parmentier amb foie, rovell d’ou i tòfona o el tartar de tonyina d’amunt amb alvocat.

Amb un ampli horari d’obertura, amb terminologia moderna podríem qualificar el local com a “multi-usos”. És a dir, en podem gaudir per fer un esmorzar de bon matí, un agradable vermut al migdia, un suculent berenar o, com no, per anar a dinar o a sopar. Passin, gaudeixin i, en sortir, preguntin-se si el nom del local és adequat. Segur que la resposta és afirmativa!