Ca la Sila: platerets informals amb tradició a Granollers

Ca la Sila està al costat de la Fonda Europa de Granollers. I ho està tant geogràfica com espiritualment, ja que tots dos establiments pertanyen a una mateixa família, els Parellada (dels que ja vam parlar a Gastronosfera quan vam visitar el seu local barceloní, el Senyor Parellada) i rauen porta per porta. Així que és una mica difícil parlar de Ca la Sila sense fer esment a la història d'aquesta dinastia d’hostalers.

La Sila original es deia Cecília i va ser la primera de la família a dedicar-se a servir menjar, impulsada pel desastre econòmic que va suposar per al camp català la fil·loxera. Cecília, la Sila, es va posar a vendre menjar en una paradeta de la carretera que anava a Barcelona, ​​en una mena de protofood truck.

La dinastia, com en les cases reials, va anar millorant el negoci i creixent també gràcies als matrimonis amb altres hostalers. D'una d'aquestes unions es van trobar la Fonda Espanya i la Fonda del Vallès i van tenir com a "filla" la tricentenària Fonda Europa. Però tot i que el llegat familiar havia mantingut viva la memòria de Sila, i esporàdicament havia batejat negocis amb el seu nom, va ser fa vint anys quan es va triar aquesta apel·lació per al nou restaurant que van obrir els Parellada al costat de la Fonda Europa.

Ca la Sila, però, té també el sobrenom de "Pa amb tomàquet", perquè és així com coneixen molts granollerins aquest local, que s'enorgulleix de la qualitat del seu pa, del seu oli i del seu tomàquet. Però la seva veritable especialitat és la cuina tradicional catalana, que és, com diu Mariantònia Parellada -últim baula, de moment, de la cadena generacional- "de la cuina catalana de diari". La idea és fer una cuina menys solemne (i menys contundent) que en l'establiment que hi ha a l'altra banda de la paret.

Quan va obrir, Ca la Sila posava l'èmfasi en el peix, i s'ha guanyat una merescuda fama per la qualitat dels seus fregits, servides en cucurutxo, i dels seus arrossos. No obstant això, amb els anys la carta ha anat endinsant-se per altres camins, primant el producte modest però d'excel·lent qualitat per sobre de barroquismes innecessaris.

La decoració hi va d'acord, i el saló interior, amb pou inclòs, imita amb gust el pati interior o el paller d'una masia i dóna la sensació de menjar a l'aire lliure tot i que està completament cobert.

A més dels peixos, Ca la Sila compta amb clàssics perennes com canelons, galtes de porc, o el "festival de closques", un plat de mol·luscs de tot tipus. Al migdia fan un "dinar a preu fet" de 8,70, en el qual un plat s'acompanya d'amanida (amanida, com no podria ser d'una altra manera, de les de tota la vida). I també un "dinar de 12", en el qual un pot explorar els arrossos.

"El preu mitjà no va més enllà dels 14 €", m'explica Mariantònia Parellada. "Per a nosaltres és important no perdre la clientela més jove". Mirar al futur, des d'un llarg passat.