Makkila: t’expliquem com són els sopars amb música en directe del restaurant madrileny de moda

Les nits a Makkila són de les que es recorden bé. I no s’obliden de la festa i de l’ambient, amb ganes de llençar-se als carrers de Madrid. L’any passat ja vam escriure sobre tot això. “Salir a la madrilenya -amb una cervesa, un pica-pica informal, però substanciós i bona música- mai va estar tant al dia”, vam dir. 

El grup hostaler s’ha erigit com un gran model d’espais -estratègicament col·locats a Serrano, Alonso Martínez i Fuencarral- on deixar-se veure i ser vist. Sense deixar de banda una gastronomia d’inspiració cañí, però amb subtils aires asiàtics. Un punt -la fusió- que fa que tot sigui molt més refrescant, addictiu i, si es vol, sorprenent. 

El restaurant de Núñez de Balboa és especial perquè aprofita una cantonada del carrer Ortega i Gasset. Tot envidriat i que compta, a més, amb una zona exterior i coberta. L’interior es compon per dues plantes. La segona, és molt més que un mirador, amb taules i cadires. La festa, gairebé sempre, comença allí. En el disseny dels diferents llocs, amb una sala acollidora i àmplia, no pot faltar el daurat, sense ser excessiu: la fusta, clara i ben combinada i les plantes de grans dimensions, els miralls i la llum tènue. 

Música en directe amb clàssics actuals

Són conegudes les seves nits amb hits electrònics, comandades per productors i DJ com River, Bengro, Mick Martz o Ardiva. Ara, en aquesta entrada d’any, on sembla que estem recuperant el sabor i els usos d’abans de la pandèmia, es proposen no només fer-nos ballar a partir del dijous, sinó aportar contingut i bona atmosfera els dimecres. 

Per això han col·laborat amb Estrella Damm -la reserva de la nit inclou dues cerveses-. I on la música en directe eleva la vetllada, harmonitza i dona aquest punt de més, que sempre li demanem a un dimecres, quan el cap de setmana cada cop està més a prop. S’interpreten versions de clàssics instantanis de les últimes tres dècades; hi ha picades d’ull a El Canto del Loco, Leiva i Hombres G, però també es fan lloc estils com el flamenc, el jazz, la rumba, el bolero o la bossa nova. 

Aquest dimecres (16 de febrer) estarà Lukas Puente, un argentí que estima el flamenc. A les seves actuacions es pot escoltar a Alejandro Sanz, a Camarón o a Ketama, amb una guitarra… i poc més. La veu esquinçada, que és una de les seves característiques més visibles, fa que les interpretacions guanyin en passió. I per a l’últim del mes (23 de febrer): Entre coche y andén, l’alterego d’Angel Vargas. El polifacètic faranduler, com li agrada definir-se, revisita clàssics i no tan clàssics amb intensitat i foc. Fa més d’una dècada que puja als escenaris.  

Gastronomia amb sabors sorprenents

I tot això amb el que ja és marca de la casa. Una oferta gastronòmica que convenç i que aposta per sabors recognoscibles, amb un lleu punch per elevar-ho tot. Algunes idees? Les carxofes confitades i el tzatziki de festucs, la icònica salsa grega; els nigiris d’ensaladilla russa i xanquets fregits, una mescla de sabors addictiva: les zamburiñas al sweet chilly amb ceba tendra, lleugerament picants i cítriques; o una de les seves últimes invencions, les croquetes de carbonara i formatge idiazábal, cremoses i potents.  

En definitiva, si el que vols és sortir un dimecres, amb amics, o sorprendre la teva parella, l’opció de Makkila destaca per tres factors que són guanyadors: ambient (musical i de gent), gastronòmic (amb un receptari impactant) i un ticket mitjà que no hauria de superar els 30 euros si ens portem bé. Win win.