¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Restaurante Cien Llaves

En el Palacio de Linares, seu de la Casa d'Amèrica, situat a la mateixa plaça de Cibeles, el restaurant Cien Llaves ofereix una terrassa com a poques a Madrid, i una cuina sòlida i acadèmica.

Vaixelles de Duralex, plats d'entremesès i gelats de llimona amb la seva pellofa, ens traslladen als anys 70. Rere les passes d'Arzábal, a Lovnis ofereixen "platillos combinats".

Marc Gascons ha elevat les tapes i platets a una nova dimensió: qualitat, sabor i molt de savoir faire fan que l'experiència a El Informal del The Serras Hotel sigui única.

Davant del Retiro i amb personalitat pròpia, Arzábal ha aconseguit matenir-se a dalt de tot amb el seu producte de qualitat i sense renunciar a ser una 'tasca ilustrada', com les de tota la vida.

De proveïdor d'hortalisses i assessor televisiu, a restaurador. Floren Domezain ha obert a Madrid el seu propi restaurant, on les hortalisses són les protagonistes, al costat dels guisats de cullera.

Bons productes i la combinació d'allò tradicional amb la cuina un xic exòtica, defineixen la personalitat de La Gastroteca de Santiago, un racó amb encant de Madrid.

La cuina peruana està causant furor. I el que proposa el restaurant A Cevicheria és una revisió portuguesa dels seus clàssics. Obert a Lisboa fa uns mesos, els seus 'ceviches' s’han tornat imprescindibles.

Quan es va fer seva aquella proclama de Jacques Maximin - creativitat és no copiar -, a Ferran Adrià li van sortir copions per tot arreu. Repetir aquelles tècniques, ¿és creativitat o manierisme? Només hi ha una resposta possible, una resposta oxímoron: creativitat és no copiar. La recerca d'un llenguatge propi és un camí ple d'espines, d'enveges i d'incomprensió. No és camí per a pusil·lànimes. Però és l'única manera de ser original.

Parlar de verdures a Madrid és parlar de La Manduca de Azagra. Així que en plena primavera el restaurant de la família Sola és una visita obligada. M'agrada revisitar aquests establiments que any rere any, aliens a les modes, continuen immutables en la seva qualitat i en la seva línia de treball. Establiments dels quals la crítica gastronòmica, més pendent de la novetat o de la “gastrobajanada”, se n'ocupa poc o senzillament l'ignora.

Des de fa ben poc, un parell de mesos, un tros de Donostia es troba a Barcelona. Parlo de Zeruko, que des de 1982 aporta novetat a la part vella de la capital guipuscoana.

Subscribe to críticas restaurantes