¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Tendències.

T'agrada fer esport? Comença per alimentar-te bé

Gastronosfera12/12/2012

La mala fama precedeix a productes tan apreciats com la cervesa, la xocolata, els fruits secs o fins i tot la pasta. Quan no se'ls acusa de ser poc sans per a l'organisme es diu d'ells que engreixen. Res més lluny de la realitat... si són ingerits amb moderació. De fet, els esportistes d'elit els inclouen sovint a les seves dietes per adquirir la dosi d'energia necessària per poder assumir les dures jornades d'entrenament.

Famosos són els esmorzars de Michael Phelps: entrepans d'ou fregit, formatge, tomàquet, enciam, cebes fregides, maionesa, crêpes amb xocolata, torrades amb sucre i fins a dues tasses de cafè estaven inclosos en el primer menjar del dia del nedador. Aquestes combinacions, que no sonen massa saludables, són més que adequades per a un esportista amb una demanda física tan gran. I és que hi ha atletes que no rendeixen al màxim a causa de la manca de carbohidrats en el seu organisme, que és el que necessiten els músculs per reposar-se.

Segons el també nedador olímpic Brenton Cabello, "per entrenar, encara que siguin dues hores al dia, es necessita un augment de la ingesta de menjar per aportar a l'organisme el que necessita de més. Tenint en compte el temps que entrenava Phelps, de 5 a 7 hores al dia, és normal que consumís fins a 10.000 calories al dia!". No obstant això, el metabolisme del de Baltimore excedeix en gran mesura al d'un adult normal, ja que crema més calories en repòs que qualsevol persona de la seva altura en moviment.

Però parlem d'esportistes amb metabolismes "normals". Per a Cabello no hi ha aliments perjudicials sinó dietes mal equilibrades. "Es diu que les pastes són dolentes, que engreixen massa, però la veritat és que són la font d'energia per excel·lència, la millor aportació de carbohidrats. De fet, tenen molt pocs greixos. Ara bé, cal evitar les salses que les acompanyen!". El mateix passa amb la xocolata, la cervesa, el cafè i els fruits secs.

Segons el nutricionista Guillermo Rodríguez, la xocolata negra té antioxidants que milloren la salut del sistema cardíac, redueix el nivell de greixos LDL (Low Density Lipids), disminueix la pressió sanguínia, augmenta la producció de serotonina (sensació de plaer) i reforça el sistema immunitari.

I què passa amb la cervesa? És bo prendre-se'n una després de fer esport? La resposta és sí, i en majúscules. Malgrat l'alcohol que conté, la ingesta moderada d'aquest suc d'ordi és bona per gran quantitat de motius. I és que la cervesa, igual que l'aigua, afavoreix la rehidratació de l'esportista i, a causa del seu origen vegetal, posseeix elements antioxidants que ajuden a combatre les temibles tiretes. A més, manté els nivells de glucosa en sang i millora la recuperació gràcies als components vitamínics, els minerals i els carbohidrats.

Com a curiositat, és necessari remarcar que moltes begudes alcohòliques com el vodka s'usaven en esports com el culturisme pel seu efecte vasodilatador.

D'altra banda, el cafè pot ser bastant bo segons el tipus d'entrenament de l'esportista, ja que facilita la crema de greix corporal. No obstant això, recorda Rodríguez, "caldria prendre'l sense sucre ja que provocaria hipoglucèmia". A més, cal anar amb compte amb la ingesta de cafeïna, una dosi massa elevada podria donar positiu en un control antidopatge.

Els fruits secs també són una font important d'energia. Sovint són titllats de ser aliments hipercalòrics, però ben administrats suposen una quantitat necessària de proteïnes, fribres i ferro a l'hora de fer exercici físic.

Al contrari del que molts creuen, és vital no ingerir sucres simples i begudes amb carbohidrats just abans de participar en una competició. Segons Guillermo Rodríguez, "la glucosa aporta energia instantània, això pot ser necessari quan es realitza un esforç físic, però també fa que l'augment de la insulina provoqui una baixada del sucre en sang (hipoglucèmia). Per això, no s'ha de prendre sucre per realitzar entrenaments de llarga durada ja que és una font d'energia que s'esgota ràpid i el cos acaba necessitant cremar les reserves de glucosa que s'acumulen en el múscul".

L'important en les dietes no és només el que s'ingereix abans de l'exercici, sinó el que es menja després. I és que la ingesta posterior reposa el glucògen muscular gastat. Per aquest motiu, "l'estómac no diferencia entre els hidrats de carboni d'un pastís de xocolata o d'un bol d'arròs quan necessita glucosa", assegura Rodríguez. Així doncs, si algú vol donar-se el plaer de prendre's un "tros de cel", aquest és el moment de fer-ho. Concretament, entre 30 minuts i dues hores després de l'exercici. I a córrer!

Texto Laura Naranjo

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.