¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Las 5 molestias físicas más habituales del ciclista y las claves para remediarlas
Tendències.

Les 5 molèsties físiques més habituals del ciclista i les claus per posar-hi remei

Sergio Fernández Tolosa19/04/2019

Amb l'arribada del bon temps, la bicicleta es converteix en la millor aliada per a fer exercici a l'aire lliure. No obstant això, és molt possible que després d'una sessió de pedaleig hàgim notat algun tipus de molèstia física que, sense arribar a la gravetat d'una lesió, ens ha fet aparcar la bicicleta durant un temps. En aquest post destaquem les cinc molèsties físiques més habituals entre els ciclistes que comencen i que, amb unes mínimes prevencions, són realment fàcils d'evitar.

1- Dolor al cul:

Si durant o després de fer una volta amb bicicleta sentim molèsties a l'entrecuix, és vital buscar remei immediatament. La solució no sempre implicarà canviar de selló o col·locar una funda de gel més tova. En alguns casos no farà falta cap de les dues coses. En uns altres, en canvi, caldrà arreglar més coses. I és que les causes de les molèsties no sempre provenen solament del selló. Amb molta freqüència depenen de la geometria de la bicicleta i de la postura en la qual pedalem.

Selló, isquis i punts de suport

El primer que cal tenir en compte és que en posició de marxa, entre la bicicleta i el ciclista existeixen sis punts de contacte: dues mans, dos peus i dos isquis. El repartiment del pes del ciclista es podria analitzar mitjançant vectors, en funció de la posició sobre la bicicleta, els angles de pedaleig, etc., però en aquest post no complicarem les coses, sinó que les simplificarem. El més important és saber què són els isquis, perquè el suport del selló ha de fer-se a la part inferior d'aquests ossos que formen part de la pelvis. Quan pedalem no hem de sentir pressió en cap altra part: ni al pubis, ni a la vulva, ni al perineu.

- Com identificar els isquis?

Per a reconèixer i localitzar els isquis, només cal seure a terra amb les cames estirades en paral·lel i separades uns 10 centímetres. Amb l'esquena recta i perpendicular al terra, col·loca les mans sobre els genolls. Ara balanceja't cap a un costat i notaràs que l'isqui del costat oposat no toca el terra. Repeteix el moviment diverses vegades, fins que prenguis consciència de quins són els punts de contacte exactes entre el teu cul i el mateix terra. Aquests són els isquis. Quan pugis a la bici, has de notar exactament el mateix.

Quin selló és millor per a mi?

La separació entre els isquis és un aspecte clau a l'hora de triar el selló adequat. La tendència actual entre els fabricants és dissenyar sellons amples, de 140 i 170 mil·límetres. Per als homes existeixen sellons amb un canal o obertura a la part central destinada a alleujar la pressió a la zona del perineu. Alguns experts han advertit que per a l'anatomia genital femenina aquest tipus de sellons poden ser inadequats, perquè poden provocar inflor a la regió vulvar. No obstant això, també existeixen sellons específics per a dona, amb una forma especial que s'adapta millor a la morfologia femenina.

  • Com evitar el dolor al cul a la bicicleta?

Hem d'utilitzar sempre bicicletes de la nostra talla. Si la bici ens va gran, encara que baixem el seient per a arribar als pedals, si el manillar queda massa lluny –això passa especialment amb bicis que porten el manillar molt baix–, serà pràcticament impossible seure sobre els isquis, encara que tinguem un selló còmode i tou. I això provocarà dolors.

Abans de pujar a la bicicleta, cal comprovar que el seient estigui recte, tant en el pla horitzontal com vertical. Ha d'estar alineat respecte a l'eix de marxa de la bici i formar una línia paral·lela amb el terra. Si la punta del selló està més alta que la part posterior, el més probable és que apareguin molèsties a la vulva en el cas de les dones i pressió a la pròstata i els testicles en els homes. Per contra, si la punta del seient està caiguda, el cos tendirà a lliscar cap endavant, cosa que tampoc és recomanable, perquè recaurà més pes a les mans i avantbraços, cosa que també pot implicar molèsties.

2- Dolor de genolls:

Després del dolor de cul, les molèsties als genolls o als tendons i lligaments que les uneixen als músculs de les cames són la segona raó més usual per a deixar de pedalar. En general aquests dolors es deuen o a lesions prèvies mal curades, a un baix estat de forma o –la més habitual– a un pedaleig incorrecte, gairebé sempre provocat per un ajust erroni de l'altura del selló.

Si el seient està massa baix, molt aviat notarem molèsties a la part davantera del genoll i els tendons dels quàdriceps. Per contra, si està massa alt, poden aparèixer molèsties a la zona posterior, entre els isquiotibials i els bessons. En qualsevol cas, cal ajustar correctament l'altura i el més probable és que aquesta molèstia, si no hem forçat massa temps, desaparegui aviat.

3- Dolor de cervicals:

Les molèsties a la regió cervical després o durant una ruta amb bicicleta gairebé sempre són reflex d'una mala postura sobre ella. Si el manillar està massa baix i/o allunyat del selló, ens obligarà a anar molt tombats sobre la bici. En aquesta posició, per mirar cap endavant haurem de doblegar el coll, com si estiguéssim parlant amb algú molt alt tot el temps. Aquesta tensió, que també pot afectar les espatlles i els trapezis, molt aviat es convertirà en malestar. Aquesta molèstia també pot aparèixer després de pedalar sobre bicicletes de carreres o de triatló de postura aerodinàmica quan no tenim costum. D'aquí la importància de portar sempre una bicicleta de la nostra talla que sigui adequada per a l'ús que li volem donar.

4- Formigueig a les mans:

En passar moltes hores en una posició incorrecta sobre la bicicleta existeix la possibilitat de començar a sentir una estranya sensació de formigueig que comença per la zona del dit menovell i s'estén progressivament cap a la resta de la mà. Aquesta molèstia és més habitual del que pot semblar. Es coneix com a parestèsia i sol perdurar diversos dies després de l'excursió amb bicicleta.

Tenir la mà adormida no resta capacitat motora, sí que pot resultar una cosa inquietant, especialment la primera vegada que ens passa o quan no sabem a què es deu. Aquest dolor és fruit d'una compressió excessiva del nervi ulnar, també conegut com a nervi cubital, que recorre tot el braç i segons en quina posició col·loquem la mà al manillar queda lleugerament pinçat.

Les causes poden ser diverses: unes manetes de fre mal col·locades, una postura de pedaleig que ens obliga a carregar molt de pes a les mans, un manillar molt allunyat… Per a evitar-lo, cal tenir en compte que dits, mans, canells i avantbraços han de formar una línia recta (com si anéssim a donar un cop de karate) quan ens recolzem al manillar. Si flexionem l'extremitat a l'altura del canell, el nervi cubital queda pressionat.

Una altra precaució és utilitzar guants amb protecció a la zona del palmell de la mà i col·locar al manillar uns punys ergonòmics que tenen més superfície de suport a la zona externa, disminuint la pressió sobre el nervi ulnar.

5- Notar que s’adorm la zona genital:

Igual que el trastorn anterior, el fet que s’adormi la zona genital durant la pràctica de ciclisme sol afectar únicament a esportistes que passen períodes de temps considerables sobre la bicicleta. Per sort, la pèrdua de sensibilitat és transitòria. Donant diverses pedalades dempeus sol remetre lleugerament i sol desaparèixer a la poca estona de baixar de la bici.

Aquest dolor es produeix per la pressió a la qual va sotmès el perineu. En el cas dels homes, entre l'anus i l'arrel de l'escrot es troba la innervació de l'àrea genital, que és molt superficial, just sota la pell. La pressió continuada sobre aquests nervis i els teixits tous d'aquesta regió redueix o impedeix una correcta irrigació sanguínia. En el cas de les dones ciclistes, el problema és similar. En qualsevol cas, cal posar remei buscant una posició que redueixi la pressió en aquestes zones, traslladant el pes als isquis i, si és necessari, inclinar lleugerament la punta del selló cap avall, però sense que això ens llisqui cap endavant, perquè es repetiria el mateix problema. Per a alliberar per complet de pressió la zona perineal i genital existeixen sellons especials sense la part davantera.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.