¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Sushi
Tendències.

Consells per menjar a la taula asiàtica

Gastronosfera05/06/2013

Conocer algunas reglas básicas evitará parecer groseros cuando asistimos a un restaurante asiático, ya sea de cocina japonesa o china.

Quan parlem de com de malament mengem ens solem referir a com de malament ens alimentem i poques vegades parem esment a les formes. Alguns creuran que parlar de certes normes protocol·làries és sinònim de costums retrògrads però en realitat és signe de civisme i integració cultural.

El coneixement d'algunes regles bàsiques ens evitarà semblar grollers o sense educació quan viatgem a altres països però també quan anem a un restaurant de la nostra ciutat la cuina de la qual i els seus treballadors provenen de terres llunyanes. I és que ser un gastrofreak no consisteix només en saber elaborar una recepta, ser capaç de valorar textures o trepitjar molts locals, també és una qüestió d'actitud, respecte i coneixement davant les tradicions.

Sabent la dificultat que comportaria resumir tot el concernent a l'etiqueta de taula del continent asiàtic anem a enfocar-nos en les dues gastronomies que potser més consumim al nostre país: la Xina i Japó. Sobre la resta de països advertir que malgrat les peculiaritats de cadascun sí podríem distingir punts en comú referent al menjar. Per exemple:

- El respecte als majors. Es serveix a ells abans que a ningú i en alguns països és idoni aixecar-se quan ells entren a una habitació.

- La humilitat mostrada pels amfitrions, sembla que fins i tot demanin disculpes davant el que ens presenten.

- La falta de respecte en creuar-nos de cames mostrant la sola de les sabates. És preferible fins i tot treure's les sabates des d'un principi.

- Certs gestos occidentals, com tancar el puny amb el polze en alt a manera d'OK o assenyalar amb l'índex alguna cosa que volem o a algú sol ser molt irrespectuós.

- Emprar la mà esquerra, no només als països de fe islàmica.

Consells en la taula xinesa

- No parlar mai de temes que indueixen a la polèmica. Per això, en cas de voler tractar assumptes empresarials s'ha de buscar qualsevol altra ocasió.

- Normalment els plats són per compartir però ens servirem petites quantitats i mai l'última ració que quedi.

- Quan estiguem en una taula rodona giratòria (“lazy Susan” és el terme internacional) no pararem o canviarem de direcció per tal d'aconseguir el millor plat.

- Brindarem amb el got o la copa per sota de l'amfitrió com a senyal de respecte i agraïment. L'expressió que utilitzem és ganbei i significa “buidar el got”, la qual cosa és normal amb els seus licors però òbviament no és necessari amb un refresc.

- Deixarem que l'amfitrió ens serveixi si li plau.

- No farem escarafalls davant els sorolls guturals, possibles rots i xarrupats sonors dels comensals xinesos. Això sí, mai ens sonarem en la taula.

- Adularem tot el que ens envolta: espai, menjar, ambient…L'afalac és imprescindible com a signe de gratitud a la situació.

- Intentarem que res al nostre al voltant es conformi amb el número 4, ja que és el que porta mala sort donada la seva proximitat fonètica amb la paraula “mort”. També evitarem el color blanc, vinculat a cerimònies fúnebres.

- Que ens complimentin amb fruites és un honor doncs a través d'elles et desitgen bons auguris: préssec-longevitat, poma-pau, granada-fertilitat. Però no regalis o ofereixis peres a una parella enamorada, els estaràs desitjant la ruptura!

- És aconsellable deixar sempre una petita resta de menjar en el plat, doncs estarem mostrant que l'àgape ha estat abundant.

Consells en la taula japonesa, sobretot davant el sushi!

- Menjarem tot utilitzant la mà dreta. Només emprarem l'esquerra quan beguem la sopa.

- En el cas de trobar una petita tovallola humida enrotllada al costat del plat (o-shibori), la farem servir per a les mans, cap altra part del cos o cara!

- Les peces de sushi podem menjar-les amb els palillos o bé amb les mans, i farem el mos complet, mai mossegarem i deixarem la meitat en el plat.

- No posarem salsa de soia en el nostre bol d'arròs. Com em van dir una vegada “és com posar "quètxup en un tros de pa”.

- La part que es mulla a la salsa és la que no és arròs. Atenció que ho torno a repetir: no mullem l'arròs en la soia! Girarem lleugerament el maki i serà el salmó o la tonyina el que es condimenti. A més, no se us desfà l'arròs quan ho enfonseu en la salsa?

- El gingebre (aquesta petita peça rosa al costat del wasabi) és per netejar el paladar entre sabors. No és per col·locar sobre la peça de sushi!

- No és de bona educació barrejar el wasabi en la soia. Jo no seré qui us censuri, però no us ho aconsello, sobretot en restaurants d'alt nivell. Si voleu wasabi, afegiu-ho sobre la peça, encara que també és veritat que molts xefs ja ho inclouen entre l'arròs i el peix.

- Quan aboquem la soia en el bol, no bolcarem més d'un terç del mateix. Si fem que desbordi estem donant l'efecte de malvaratament i desaprofitament, i no és ben vist, sobretot en els restaurants on es cuina llargues hores aquesta salsa.

- Al contrari de la taula xinesa, cal deixar el plat buit.

- No pagarem de mà en mà. No està ben vist que qui et serveix el menjar toqui els diners, per això sempre tindrem una petita safata on dipositar-ho.

Consell especial sobre els palillos:

- Els palillos són per menjar, no es gesticula amb ells. Quan no els fem servir els deixarem reposant damunt de la petita peça de ceràmica (hashioki en japonès) on estaven en un origen o bé utilitzarem la funda de paper fent un nus i recolzant-los sobre aquest. També podem col·locar-los damunt del bol de la salsa. Mai sobre la taula, embrutaríem les estovalles!

- Mai deixarem els palillos punxats en el bol d'arròs, això fa recordar ofrenes fúnebres.

- Encara que és poc freqüent a Espanya, els coberts bàsics en la taula xinesa són els palillos, la cullera i els palillos de servir. Aquests últims són de vital importància atès que en compartir-se tot és molt groller ficar en una font el cobert que t'has portat a la boca. Els escuradents de servir solen ser una mica més llargs i en xinès es diuen gong kuai.

- Els palillos no es mosseguen ni se succionen. Quan no són d'un sol ús, es renten i es tornen a usar, per la qual cosa no és necessari deixar marcada nostra dentadura.

- No remourem, ni tocarem a l'excés, ni tallarem ni disseccionarem els aliments. Les porcions ja estan tallades en trossos idonis per a la seva ingesta.

- Quan separem els palillos de fusta, no els fregarem per llevar estelles per molt professional que ens sembli.

- Els palillos són un cobert. De la mateixa forma que no ens posem una forquilla com al cap, tampoc ens els posarem al nas o a la boca com una morsa. Tampoc farem veure que cacem mosques. No dissimuleu, sabeu perfectament del que parlo!

I fins a aquí les nostres recomanacions per ser vists com a comensals respectuosos i conreats. Davant el dubte, utilitzeu el sentit comú i el consell d'els qui us envolten. I penseu que com deia Confucio: “On hi ha educació, no hi ha distinció de classes”.

Text de Carmen Alcaraz del Blanco

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.