¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Internacional. Pink Monkey.
Pink Monkey Monte Esquinza, 15 Madrid .(Madrid) Tel: 913105272

Pink Monkey: l'èxit de l''street food'

Carlos Maribona08/02/2016

El xef Jaime Renedo emprèn una nova aventura amb un restaurant molt informal que aglutina les cuines d'Àsia i Amèrica.

El 2005, un jove cuiner de tan sols 22 anys sorprenia a Madrid amb un restaurant molt peculiar, un model diferent a tot el que s'havia vist fins al moment. El cuiner es deia Jaime Renedo. I el restaurant, Asiana. Només estava obert a les nits i s'ubicava al sòtan de la botiga d'antiguitats propietat de la seva mare, amb només set taules i un menú fix per a tots els comensals.

Asiana, malgrat esser irregular en algunes ocasions, amb èpoques on es menjava molt bé i d'altres més fluixes, va tenir un enorme èxit a la capital, el que va portar Renedo a obrir, just al portal següent del mateix carrer, Asiana Next Door, un restaurant molt diferent, pensat per a un públic diferent i adaptat a uns temps difícils.

Un lloc més informal, tant en el seu estil com en la seva cuina, on el cuiner elaborava plats de fusió inspirats en el seus viatges a Àsia i Amèrica del Sud, especialment Tailàndia i Perú. En aquest darrer país es va relacionar amb alguns dels més destacats xefs peruans com Pedro Miguel Schiafino o Rafael Osterling. La carta d'Asian Next Door recordava (i recorda) molt a l'estil marcat amb èxit per un altre restaurant madrileny, Sudestada. I fins i tot, encara en menor mesura, per Diverxo. 

Connexió amb la tendència 

Aquests són els antecedents del nou local que acaba d'obrir, i que del que parlem avui. No es pot entendre Pink Monkey sense entendre aquests antecedents. Ara Renedo es llança a una nova aventura amb un punt major d'informalitat en la posada en escena i amb la mateixa qualitat de cuina que fusiona la cuina peruana i asiàtica, amb l'afegit ara d'alguns tocs mexicans, i sempre des de la personal interpretació del cuiner. La idea és aproximar-se a aquest street food o menjar de carrer tan popular a Àsia i en alguns llocs d'Amèrica i que tant d'èxit registra a Espanya en els darrers temps. No és, per tant, un lloc amb grans aspiracions gastronòmiques, però es menja raonablement bé i a preus molt correctes, sobretot si tenim en compte que es troba en una de les zones més cèntriques i cotitzades de Madrid, a una passa de la plaça de Colón.  

Pink Monkey compta amb una petita barra a l'entrada, que roman oberta tot el dia i on es pot prendre un bon còctel o una cervesa i picar alguna cosa, alguna de les opcions d'una breu llista de racions que provenen de la carta dle restaurant. Anant cap al menjador, decorat amb un punt canalla, amb taules de fusta altes i baixes, per suposat sense estovalles. En un lateral de la cuina, oberta a la vista dels comensals. I a l'entrada, una terrassa climatitzada. 

En directe 

Renedo pressumeix que tots els plats, com passa a les paredetes d'street food asiàtic que pretèn emular, s'elaboren al moment. S'escullen en una breu carta, dividida en cinc apartats: entrants, ceviches, clàssics asiàtics reinventats, "dumplings" i postres. En tots el nexe de les herbes aromàtiques, els contrastos cítrics i l'ús de picant, comunes a les cuines que el cuiner vol aglutinar. A l'apartat d'entrants destaca l'amanida tailandesa, amb mango verd i pollastre, molt fresca i agradable. I convenç menys el bao d'ànec pequinés, de massa una mica tosca. Interessant opció també el kebab indoneso. 

En els "tiraditos" i ceviches el cuiner barreja ingredients poc habituals amb bons resultats. "Tiraditos" d'hamachi amb alvocat al wasabi, o de moll amb ají groc i oli de bitxo.

Encara que el més rellevant és un curiós ceviche de peix llimona, intensament picant, on trobem, a més de peix, trossos de pomelo, chiles jalapeño i habanero, i tècniques asiàtiques com el nam jim. Àsia, Perú i Mèxic concentrats en un sol plat. Molt bo. 

És agradable el tartar de tonyina vermella amb ous trencats, inspirat en una elaboració de Ricardo Sanz, de Kabuki, i molt ben resolts tant el curri verd de carrilera ibèrica, com els noodles de carn amb chile i all, i com els musclos especiats a l'estil de Singapur, plats asiàtics "reinventats" per Renedo i on, en cap moment, es renuncia al grau de picant que tenen els originals. 

Cara i creu a l'apartat de "dumplings". Està molt bo el de carabiner, amb una salsa picant del seu cap, llet de coco i alfàbrega, de sabor intens i amb una molt bona massa per al ravioli. No obstant decep el de gambes amb moll de l'ós i sofregit xinès, massa greixós. L'oferta de la carta es completa amb una fideuà llevantina amb carabiners, calamarsets i un allioli de rocoto. En tots els casos la fusió és la protagonista. 

Menys interessants les postres, que mantenen la línia de combinar diferents influències. Inclouen alguns sorbets i gelats casolans originals (lemon grass, xoco xile, coco llima...), una xocolata blanca amb maracujà, gerds i pebre de sichuán, i una burrata de iogurt grec amb maduixes, alfàbrega i gingebre. En conjunt, una experiència informal però agradable i ben resolta, amb aromes i sabors d'altres móns. 

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.