¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Arrocería. La Pepica.
Passeig de Neptú, 6 Valencia. Tel: 963 710 366

La Pepica: tradició, vistes al mar i el millor arròs

Gastronosfera27/03/2014

Quan la Generació del 98 escrivia les lletres d'or de la literatura espanyola, La Pepica obria les seves portes modestament: un barracó de fusta de 6 metres a la vora del mar. Avui és, sense cap dubte, el restaurant més visitat del port de València.

La història de La Pepica es remunta més d'un segle enrere, quan Josefa (Pepica) venia entrepans al voltant del port. Al poc temps Josefa va pensar que en lloc de vendre pel port es dedicaria a vendre en el seu propi local, així que quan es van concedir els barracons de la platja ella va optar per un i va començar a portar el restaurant. El seu nom va quedar gravat i 116 anys després La Pepica segueix abanderant la platja valenciana. El boca a boca ha estat i és l'ingredient indiscutible del restaurant.

El tracte proper i amigable ha creat una fidelitat amb el client que s'ha mantingut al llarg dels anys. Un ambient diferent a altres restaurants que fa tornar al comensal. Les visites que han passat per aquí han quedat immortalitzades a les parets. El cinema, el toreig, l'art, el periodisme o l'esport han escrit la història de La Pepica. La Casa Real o la Casa d'Alba, Manolete, Vicente Blasco Ibáñez, Xavier Cugat i Abbelane, Richard Chamberlain, Andy McDowell tenen el seu raconet a la paret de La Pepica. Però el millor ambaixador de tots ha estat el mític Ernest Hemingway, que va dedicar unes paraules a La Pepica a la seva obra Un estiu perillós.

La pepica

Però malgrat haver rebut tantes personalitats aquí s'atén igual a uns que a uns altres. La taula es personalitza a gust del client però el tracte és el mateix per a tots. Això fa que aquest restaurant tingui aquest aura especial que et fa sentir-te com a casa. Aquesta és la tercera generació. Ara estan al comandament Pepe, Amador, Rosita, Victoria i Juanita, que el millor que saben fer és treballar el restaurant amb passió. El truc per mantenir-se és la dedicació i l'amor amb el qual s'han lliurat a aquest restaurant.

La passió per la cuina local ha mantingut a La Pepica com a far de referència en el port de València, que ha vist passar més d'un segle indemne i inamovible. Algunes modificacions li han fet guanyar terreny al passeig marítim, i avui dia és el restaurant més gran de tota la platja.

La pepica

Però el que no ha canviat en absolut és la seva essència familiar i la seva estètica tradicional de restaurant mariner que combina una espectacular vista al mar amb una senzilla i encertada carta de cuina valenciana. La clau és a l'arròs. Un arròs que li fa un molí expressament per a ells i que ha encertat amb el punt de midó que millor va amb l'aigua de València. Després li segueixen els productes de la terra, hortalisses de l'horta que envolten tota la ciutat de València i aquí tenen un sabor especial. I els productes del mar; peixos i els mariscs que arriben cada matí recollits la nit anterior per una barca que només treballa per a la cuina de La Pepica. Llenguados de platja, gambes del Mediterrani, gall i tellerines de platja tan fresques que es converteixen en els millors aperitius per obrir boca abans de la paella; el pa torrat a l'all, que el serveixen amb tomàquet i ajoaceite, o calamars a la planxa, pescats aquesta mateixa nit.

La carta de La Pepica és tan senzilla com a apetitosa. L'especialitat és l'arròs Pepica (paella de marisc pelat). Es va fer per primera vegada al pintor valencià Joaquín Sorolla quan va visitar el restaurant acompanyat d'altres artistes. Josefa li va preparar l'arròs de sempre però amb el marisc pelat per evitar que s'embrutés. La visita de la Reina Sofia també va fer que s'integrés un altre arròs en la carta, ja que en ser vegetariana se li va fer una paella de verdures. Avui es manté com una varietat més de les paelles de La Pepica.

La pepica

I és que aquesta cuina és especial en tots els sentits. Situada a l'entrada principal del restaurant i a la vista de tots, la cuina de La Pepica és un tràfec de cambrers, fogons en flames i xivarri. Un anar i venir de plats que malgrat les carreres es manté en un estudiat tràfic. És digne de veure. El pas al menjador és per la cuina perquè en ser un antic barracó no cabia en un altre lloc.

Està a la vista només per espai, però la realitat és que és un ganxo que atreu molts curiosos. La gent s'estranya perquè creu que entra equivocada per la cuina. És un espectacle sense trampa ni cartró. La cuina de La Pepica i el seu saborós arròs, les vistes al mar, el sol i el bon ambient són el millor atractiu d'un restaurant que va camí dels seus 120 anys d'història.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.