¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Tradicional. Café Comercial.
Glorieta de Bilbao, 7 Madrid. Tel: 910 88 25 25

Una nova etapa per un local centenari: el Café Comercial

Carlos Maribona08/05/2017

El cafè més antic de Madrid ha reobert les seves portes amb una decidida aposta per la gastronomia. Plats clàssics, molt cenyits al receptari madrileny.

És el cafè més antic de Madrid. Obert fa 130 anys, al juliol de 2015 va tancar i molts madrilenys van pensar que, com havia passat amb tants altres establiments similars, suposava la desaparició definitiva d'un local els salons van ser freqüentats per grans noms de la literatura com Antonio Machado, Blas de Otero, Rafael Sánchez Ferlosio, Gabriel Celaya, Camilo José Cela o Francisco Umbral. Un tros de la història de la capital. Per fortuna, el tancament va ser només provisional i a finals de març passat al Cafè Comercial reobria les seves portes de la mà del grup El Escondite després de sotmetre a una profunda reforma en què s'ha respectat l'esperit d'aquesta casa, protegint a més elements com la façana, les escales, el taulell, els sostres o les llums ja que es tracta d'un edifici protegit del màxim nivell.

La gran novetat respecte a l'etapa anterior és l'aposta per la gastronomia. Així, el gran saló del cafè s'ha reservat ara com a menjador, cosa que no ha agradat molt als antics clients, que troben a faltar poder seure allà per prendre un cafè com es feia tradicionalment. És una de les tres zones diferenciades en què s'ha dividit l'espai. Les altres són la barra de l'entrada, oberta des de les vuit del matí, que compta amb una carta pròpia, i la planta superior, amb una decoració molt més actual, molt allunyada del classicisme de la planta baixa, que s'utilitza com a menjador però també pot convertir-se en cocteleria o en salons privats.

Al capdavant de la cuina s'ha situat Pepe Roch, un cuiner de llarga trajectòria que fins i tot va estar uns anys a Miami als restaurants de cuina espanyola de Carlos Galán. Roch ha apostat per una cuina absolutament tradicional, molt cenyida gairebé sempre al receptari madrileny. De fet, quatre dels sis apartats de la carta fan referència a Madrid: Racions de taverna, Clàssics castissos, Madrid en brases i La llotja Mercamadrid. D'entrada no ens agrada massa l'absència d'estovalles, fins i tot de baix plats, un hàbit que s'estén perillosament i que hauria extingir-se. Com a única superfície, el marbre de les taules clàssiques dels cafès. Tot just un paperet per posar els coberts i, encara sort, un platet per al pa. Pa, per cert, d'una qualitat per sobre de la mitjana dels restaurants de la capital.

Per començar, correcta l'ensalada, en la qual destaca el bonic en escabetx casolà, que recupera vells sabors. Estan bones les croquetes de gambetes, ben cremoses, i més fluixos els musclos tigre, amb mol·luscs massa petits. Per la tripa, el cuiner empra només pota i morro, amb bona botifarra i cigrons de Fuentesaúco. Llàstima d'un excés de tomàquet a la salsa, que la fa massa àcida. Vam provar també els espàrrecs, ara que estem en plena temporada. Es fan en un forn Josper al qual es treu bastant rendiment ja que s'empra en l'elaboració de bastants plats. Els espàrrecs s'acompanyen amb una salsa romesco excessivament suau.

De peixos, molt sucosos els daus de lluç de pinxo a la romana, amb pebrots rostits i un allioli lleuger. En aquest apartat destaca el sapet a l'esquena, una rap de qualitat que també es fa al forn Josper. Llàstima que fallin les patates forneres que serveixen de guarnició, seques i dures, molt millorables.

En les carns sobresurten unes molt riques mandonguilles, de mida petita, amb una salsa clàssica molt aconseguida, amb lleuger toc de safrà, i a sobre bones patates fregides a daus. M'explica Roch que per aconseguir qualitat i regularitat compren carn de vaca vella que piquen ells mateixos. Bé els pedrers de vedella a la planxa amb un puré de patata trufat. I fallit el caneló de cua de bou. Error tècnic perquè el farcit d'un caneló ha d'estar molt picat. En aquest, els trossos, massa grans, es surten pels costats al tallar-lo i al final tenim la sensació de menjar un plat de pasta amb guisat de cua de bou i no un caneló.

De la part dolça s'encarrega Berno Lazer, un bon pastisser. El seu pastís de pastanaga, sucosa i res amazacotada, a diferència del que passa amb tantes altres, és molt recomanable. Estan riques les mousses de xocolata, tant la de negre, amb taronja, com la de blanc, amb maracuià i fruits vermells. El celler necessita una revisió, especialment pel que fa a vins per copes es refereix, escassos i poc atractius. No es poden oferir tres blancs i els tres de la mateixa zona i la mateixa raïm.

Galeria

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.