¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Creativa. Buc.
Plaça 14 d'Abril, 9 B Sant Quirze del Vallès.(Barcelona) Tel: 937 214 197 info@bucrestaurant.com

Buc, una casa de mejars moderna als afores de Barcelona

Philippe Regol11/01/2016

El restaurant Buc, a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), ofereix una cuina creativa amb tocs italians que podríem qualificar com bistronomia d'extrarradi.

Hi ha una gastronomia de perifèria que lluita per sostreure una petita clientela a la força gravitatòria de la capital, en aquest cas Barcelona. Poden ser les fondes de poble de tota la vida, que sempre han tingut el seu públic, com la Masia Can Ferran de Sant Quirze del Vallès, o bé petits restaurants muntats per joves cuiners que plantegen un altre tipus de cuina, una mica més sofisticada. Buc, justament d'aquesta mateixa població, entra en aquesta categoria que es podria qualificar de bistronomia d'extraradi.

Albert Mas i Sandra Molins es van instal·lar fa tres anys i mig pel seu compte amb la intenció de plasmar tot el bagatge professional que l'Albert havia adquirit, després d'uns estudis a l'Escola de Sitges, a Martín Berasategui, Can Jubany, Alkimia, Hostal de la Gavina, Casa Irene, fins a Mèxic i Italia.

El local és molt agradable. Alts finestrals, molta fusta, banquetes de pell tipus bistrot.

Un ambient que convidaria a una cuina "sense ximpleria", segons la fórmula encunyada per David de Jorge.

Tal vegada l'empremta més indetectable a la cuina d'Albert seria la de Mèxic, precisament en aquests moments, quan estan de moda mols, chipotles, huitlacoches i ajís. Influències que, d'altra banda, són sempre benvingudes per enriquir les nostres cuines, a condició que no anul·lin els nostres ADN culinaris regionals o nacionals.

A la cuina de Buc, no s'entreveu pràcticament res de picant i molt poc orientalisme. Només alguns tocs italianitzants ben expressats que li aconsello fervorosament al cuiner potenciar, ja que els raviolis casolans de pollastre de pagès i la pannacotta són del millor del menú, i amb els coneixements que té Albert d'aquesta cuina italiana, un parell de pastes més, això sí personalitzades, fins i tot s'agrairien.

El fantàstic arròs melós / caldós de gambes (que no diré risotto encara que estigui cuinat amb l'omnipresent carnaroli, la varietat de moda que s'usa indiscriminadament per a tot ...) amb el seu toc de fruits secs porta en canvi el segell de Jordí Vilà. Recordem el seu arròs de nyores, "mantecado" amb un praliné d'avellanes.

La carta es compon de racions, algunes mitges racions i un petit menú degustació de 10 platets a uns 39 €.

Com era la meva primera visita, la Sandra em va confeccionar un menú una mica més llarg perquè provés més plats.

Després d'uns snacks (olives, tall de parmesà i cucurutxo fregit de pasta wonton, formatge, sobrassada i mel), va arribar el primer plat: un molt agradable gaspatxo de pastanaga amb musclos. Tot el sabor d'una amanida líquida. Una sopa freda que no desentonava en aquests últims dies de novembre i tot calorosos, estimulant i equilibrada d'acidesa matisada pel suau dolçor de la pastanaga.

Algun plat fred més: "caneló" de tonyina, assaonat, potser en excés, per unes perletes de gelatina de soja. Les boletes texturitzades tenen la particularitat de condimentar sense "embrutar", com ho fa la salsa de soja ennegrint el producte, en aquest cas el peix. De la mateixa manera que el caviar d'oli, ja molt generalitzat, evita de vegades entollar massa els plats.

Bo el plat de textures de carxofa amb ou de corral i xips de pernil. I bastant aconseguida l'albergínia fregida amb mató, pinyons i vinagreta de mel.

 Bon lluç amb velouté d'escopinyes i tomàquet sec.

Mar i muntanya de peus de porc cruixent amb papada, cremós de mongeta del "ganxet" i cigala. De vegades el peu es resisteix a renunciar a la seva gelatinositat i a adquirir una textura cruixent que no va amb la seva naturalesa. No obstant això molts cuiners s'entesten a aconseguir aquest difícil objectiu. Pot ser que a la nova carta del Buc, Albert hagi tornat a una textura de la maneta de porc més "natural" i sobretot agraïda.

Excel·lents les postres. Tant la poma marinada al gingebre i llimona, gelatina de te verd, gelat de llima i granissat d'alfàbrega. Un perfecte primer postres refrescant, com la llaminera pannacotta amb crema de coco, que escapa del que embafador gràcies a la molt oportuna fruita de de la passió.

Per prendre el cafè i en guia de petits-fours, mini xuxos farcits de crema catalana.

En conclusió. Se li podrà dir bistronòmic o casa de menjar moderna, però Buc, aquest possible BibGourmand, es mereix sens dubte una visita. Només a 20 minuts del centre de Barcelona.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.